30 anys del Jaciment Neolític de la Draga

30 anys del Jaciment Neolític de la Draga

El Jaciment Neolític de la Draga de Banyoles celebra el seu 30è aniversari
• Les restes arqueològiques es van descobrir l’abril de 1990, durant el procés de construcció de la Banyoles Olímpica
• La remodelació del parc i la construcció d’un magatzem subaquàtic, principals reptes de futur del jaciment
• Per celebrar l’aniversari, es publicaran píndoles informatives per donar a conèixer diferents aspectes de la vida al Neolític a la Draga

El Jaciment Neolític de la Draga de Banyoles ha celebrat aquest mes d’abril el 30è aniversari de la seva descoberta. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i consolidat com un jaciment excepcional per les seves característiques úniques, el jaciment encara com a principals reptes de futur el procés de remodelació i adequació del parc i la incorporació d’un magatzem subaquàtic per a la conservació dels materials orgànics de les excavacions.

Durant el mes d’abril de 1990, Joan Abad, membre de l’Associació Arqueològica de Girona, va detectar unes restes arqueològiques durant el procés de construcció del parc urbà de La Draga, en el marc del projecte dels Jocs Olímpics de 1992 a Banyoles. El llavors conservador del Museu Arqueològic de Banyoles, Josep Tarrús va comprovar les restes i va impulsar una prospecció arqueològica que es va iniciar el 21 de maig de 1990 i que va ser dirigida per Júlia Chinchilla. En aquesta primera intervenció, ràpidament es van superar les expectatives i la recerca va descobrir estructures de l’assentament intactes i es va poder identificar com a l’únic jaciment neolític lacustre conegut a la Península Ibèrica i un dels més antics de la Mediterrània.

En els anys següents, es van realitzar diferents excavacions coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles: excavacions d’urgència, subaquàtiques i de recerca que poc a poc van anar vencent els reptes que presentava el jaciment i alhora s’hi anaven sumant diferents institucions de recerca, com el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i, ja més endavant, el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Un jaciment singular

Des dels inicis, el jaciment presentava una sèrie de complexitats perquè en bona part es trobava submergit sota les aigües de l’Estany o fins i tot dins el nivell freàtic. Actualment, aquest fet condiciona la metodologia d’excavació i el tipus de restes que hi apareixen, que en una bona part són orgàniques. La conservació de materials fets de fusta, de fibres vegetals i el gran repertori de materials orgànics conservats, com llavors i fruits, és una singularitat del jaciment. La conservació d’aquests materials, una vegada extrets del seu medi, és complexa i, ja des de bon principi, es va buscar assessorament en centres europeus que comptaven amb jaciments lacustres similars.

Deu anys més tard del seu descobriment, el jaciment neolític ja tenia una entitat reconeguda entre els jaciments arqueològics del país. La gran quantitat d’informació procedent de les intervencions es va plasmar en la primera monografia del jaciment, al mateix moment que es construïa la primera rèplica d’una cabana destinada a difondre el neolític i els coneixements obtinguts a les excavacions.

El jaciment de La Draga ha superat actualment les expectatives que amb el seu descobriment es podrien haver imaginat. Com a jaciment, els gairebé 30 anys d’intervencions
ininterrompudes, el situen com a un jaciment excepcional per la seva cronologia, per les seves característiques i pel seu estat de conservació. Fruit d’això, compta amb nombrosos estudis multidisciplinaris publicats en revistes nacionals i internacionals, diverses monografies i llibres divulgatius. Seu del Campus d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, és lloc de formació d’estudiants de grau i punt de mira de nombrosos estudis de grau, màster i tesis doctorals.

L’any 2017 es va inaugurar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona l’exposició La Revolució Neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis. Una mostra que després es va traslladar a la seu de Girona i al Museo Arqueológico Regional d’Alcalà de Henares.

Aquesta mostra, acompanyada d’un catàleg, ha contribuït a la difusió del jaciment que s’ha vist complementada amb una altra mostra itinerant, de format més reduït, produïda per Arqueoxarxa, la xarxa de museus i jaciments arqueològics de Catalunya i que, fins al moment, s’ha pogut visitar als museus de Ca n’Oliver de Cerdanyola i al Museu de la Noguera, entre altres centres.

El Parc Neolític de la Draga, com a extensió del Museu Arqueològic de Banyoles, s’ha sabut desenvolupar amb èxit i ha consolidat un ampli programa educatiu que dona resposta a una extensa demanda escolar. Des dels seus inicis l’empresa de serveis educatius i difusió del patrimoni Arqueolític ha dissenyat i elaborat visites didàctiques al parc i es realitzen activitats neolítiques com la pràctica de la caça, l’elaboració d’eines i tallers de ceràmica. El programa educatiu també va dirigit a la visita i a activitats per a grups que vulguin concertar una visita i activitats programades de cap de setmana que s’ofereixen al públic general i familiar.

Reptes de futur

Trenta anys després del seu descobriment i de l’inici de les excavacions, i declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica, el poblat neolític planteja diferents reptes de futur que l’Ajuntament de Banyoles, mitjançant el Museu Arqueològic i amb la col·laboració de les diferents institucions (Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Centre Superior d’Investigacions Científiques –Institut Milà i Fontanals i la Universitat Autònoma de Barcelona), pretenen anar assolint en els anys que segueixen.
Per una banda, es treballa juntament amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona per una remodelació i adequació del parc, de manera que satisfaci les noves necessitats de públic i accessibilitat, actualitzant les reconstruccions segons les aportacions de la recerca i incorporant un magatzem subaquàtic per garantir la conservació de tots els materials orgànics que s’extreuen de les excavacions.

Per altra banda, la remodelació final del Museu Arqueològic, que actualment encara la fase decisiva, oferirà al visitant el context general per situar-se al Pla de l’Estany, des dels seus orígens fins a la configuració de la ciutat. El Jaciment de la Draga hi tindrà un paper eminent i es podran exhibir tots els materials més destacats i significatius en unes sales adequades a la seva conservació i exhibició. A més, també es preveu implementar el projecte de realitat virtual sobre el jaciment, entre altres.

Celebració del 30è aniversari

Per celebrar aquest 30è aniversari, i ateses les actuals circumstàncies que no permeten actes presencials, el Museu Arqueològic i les institucions implicades en el projecte han elaborat un cicle de petites píndoles informatives sobre el jaciment. Es tracta d’uns vídeos de curta durada on diferents arqueòlegs i investigadors del projecte de recerca explicaran de primera mà aspectes de la vida al poblat, com l’agricultura, els rituals, el clima o el paisatge; així com també diferents aspectes del treball metodològic d’excavació.

Aquests vídeos han estat elaborats pels seus protagonistes des de casa en ple estat d’alarma i confinament i es podran veure a partir d’aquesta setmana. Cada setmana es penjarà un vídeo al web dels Museus de Banyoles (www.museusdebanyoles.cat), així com també a les diferents plataformes digitals de la resta d’institucions i a les xarxes socials.

Font: Àrea de comunicació – Ajuntament de Banyoles.

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!