L’aigua que abasteix la immensa majoria dels habitatges del Pla de l’Estany és captada, com tots sabem, a l’Estany de Banyoles; per tant té origen subterrani, ja que prové del sistema càrstic que alimenta la nostra conca lacustre. La zona on s’infiltra l’aigua, és a dir, on es recarrega l’aqüífer, és a l’Alta Garrotxa, especialment a les conques dels rius Borró i Llierca, mentre que la sortida de la major part de l’aigua es produeix a l’Estany de Banyoles. L’aigua, en el seu camí pels estrats del subsòl, a centenars de metres de profunditat, travessa diversos tipus de roques, bàsicament roques calcàries (carbonat de calci, CaCO3) i guixos (sulfat de calci, CaSO4) i, lògicament, mentre va travessant aquestes roques, va augmentant la seva concentració d’aquests compostos químics. Quan sorgeix a l’estany ja està molt carregada, doncs, de carbonat de calci i sulfat de calci.
És freqüent trobar en diferents llocs de la geografia catalana i de la península Ibèrica aigües molt carregades de carbonat de calci, però no ho és gens trobar-les molt carregades de carbonat i sulfat de calci alhora. L’aigua de l’Estany de Banyoles és, per tant, una aigua molt especial, singular.
L’aigua de l’Estany té diverses virtuts, per exemple la de no patir la greu contaminació per nitrats que es presenta en molts altres llocs de Catalunya, però té el problema, com acabem de veure, d’uns continguts inusualment alts de sulfat i carbonat de calci (calç) i, per tant, és d’una duresa elevadíssima. Això fa que la gestió d’aquesta aigua no sigui fàcil, ja que s’ha de compaginar el seu ús com aigua de boca, per beure i cuinar, amb la seva utilització en calderes, rentadores, rentavaixelles i altres electrodomèstics que poden ser molt perjudicats per la calç. Sobre aquestes qüestions la ciutadania rep molt poca informació; val la pena, per tant, estudiar a fons aquestes problemàtiques.
Els sulfats concretament presenten uns valors entre 600 i 650 mg/l en les anàlisis que es fan periòdicament (es poden consultar en la mateixa web oficial de l’empresa concessionària, Aigües de Banyoles, en l’apartat de qualitat / anàlisis). En la legislació vigent el valor màxim recomanat de sulfats és de 250 mg/l. Per poder reduir els nivells dels sulfats seria necessari un sistema d’osmosi inversa que l’empresa concessionària actualment no aplica, ja que, si es fes per tota l’aigua, tindria uns costos econòmics i també mediambientals elevadíssims. A l’esmentada web d’Aigües de Banyoles es pot llegir un document d’advertiment sobre el tema dels sulfats, el trobem concretament a l’apartat de qualitat / laboratori / documentació; el document es diu: “Avís: característiques de l’aigua que bevem”. És cert que el sulfat de calci no es considera una substància que representi un risc important per la salut, tot i que el Ministeri de Sanitat i Consum recomana prendre mesures correctores quan se sobrepassin els 250 mg/l i que aquestes mesures siguin de caràcter més urgent quan se superin els 500 mg/l.
A la segona part, el mes vinent, parlarem de l’altra problemàtica, la de la calç i els descalcificadors. També considerarem possibles nous plantejaments en la gestió de l’aigua dirigits a evitar la compra massiva d’aigua embotellada per part de la ciutadania i la conseqüent generació de gran quantitat de residus plàstics.
VOLS COL·LABORAR A LA WEB?
T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?
Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!
Reportatges i Articles
Segueix-nos!
