Albert Serra

Festival de Canes, Biennal de Venecia, Festival de Toronto, FidMarseille, Lorcano… han rebut o, fins i tot, premiat, l’obra del banyolí Albert Serra. Paradoxalment, sembla que a casa nostra ens costa d’entendre’l. No es pot negar, però, que qui és capaç de convertir el procés de morir en una obra d’art, com ho va aconseguir Faulkner amb Mentre Agonitzo, i com ho ha fet Serra amb La Mort de Louis XIV, es mereix ser considerat un artista. Les pel·lícules de Serra són obres d’art, quadres en moviment que, mentre resulten difícil per al gran públic, troben el seu espai, cada vegada més, en les sales dels museus on el seu estil no deixa de sorprendre.
Actualment, l’Albert Serra està immers en diversos projectes, però he pogut esgarrapar uns minuts del seu temps perquè ens faci cinc cèntims del que s’està coent.’

L’HAM: Albert, estàs al Reina Sofia de Madrid, a la Fundació Tàpies de Barcelona i acabant la teva darrera pel·lícula… Deu n’hi do! Comencem per Madrid? Què és Personalien, que per cert, només tenim fins al 13 de maig per veure-ho?!
Albert: Cert, moltes coses en aquest moment! Personalien és una videoinstal·lació al Reina Sofia. Són dues pantalles gegants, una davant de l’altra, amb imatges sense diàleg i l’espectador està al mig d’ambdues.
L’HAM: Què passa en aquestes imatges? Què veu el visitant entre les dues projeccions?
Albert: Durant 45 minuts, les pantalles projecten una àrea de “cruising”. Es pot veure el llibertinatge del segle XVIII, inspirat en textos clàssics.

L’HAM: D’aquí sorgeix la pel·lícula?
Albert: La pel·lícula, titulada Festival de Canes, Biennal de Venecia, Festival de Toronto, FidMarseille, Lorcano… han rebut o, fins i tot, premiat, l’obra del banyolí Albert Serra. Paradoxalment, sembla que a casa nostra ens costa d’entendre’l., utilitzarà algunes d’aquestes imatges. Has de tenir en compte que vam gravar unes 250 hores. D’aquestes, en seleccionem algunes i en fem el muntatge. A diferència de les projeccions del Reina Sofia, Liberté tindrà un format més convencional: serà una pel·lícula amb diàleg, argument, context històric…
L’HAM: Quan la podrem veure?
Albert: Exactament, no t’ho puc dir, però estem en la fase final.

L’HAM: I a la Fundació Tàpies, fins al 16 de juny, hi ha Roi Soleil. D’on sorgeix?
Albert: A principis del 2017, a una galeria de Portugal, li vaig demanar a l’actor banyolí Lluís Serrat que durant una setmana, unes 7 hores cada dia, representés el procés de la mort del rei Louis XIV. Vaig col·locar una càmera a la performance i, en veure la gravació, hi havia imatges molt interessants que són les que componen Roi Solei, projectades, amb només una pantalla, a la Fundació Tàpies.
L’HAM: Quina durada té, aleshores?
Albert: Només una hora.

L’HAM: No ho he mencionat abans, però en aquest nou espai que ha obert la Fundació Lluís Coromina a Barcelona, l’Espai Isern Dalmau, hi vaig veure una exposició fotogràfica vostra.
Albert: L’exposició, Mites i Màscares. Una visió de l’univers creatiu d’Albert Serra, no és obra meva, sinó del fotògraf Román Yñán, que té molt material nostre perquè ha estat en molts dels nostres rodatges. I, fins i tot, publicarà un llibre sobre la fabricació de les nostres pel·lícules i sobre mi, com a director d’aquestes.
L’HAM: Moltes gràcies pel teu temps i espero poder veure alguns dels teus nous projectes aviat.
Albert: I ara! Gràcies a tu!