El cinema dels matisos – Anatomy of a fall (2023)
Drama, 2023
Direcció: Justine Triet
Amb: Sandra Hüller, Swann Arlaud i Milo Machado-Graner
Pot veure’s a Filmin i a Movistar +.
(aquesta ressenya s’ha de llegir amb “P.I.M.P.” del raper 50 cents de fons)
Anatomy of a fall (2023) comença amb la protagonista incòmoda al seu xalet per culpa de la música fortíssima que posa el seu marit. En qüestió de quatre o cinc minuts tenim la tensió entre la parella protagonista (una tensió dramàtica, però amb eines de la comèdia, com una bona obra de Teatrebrik), tenim el fill, tenim un cold-open de manual i un inici de pel·lícula que justifica tots els premis que ha rebut.
Justine Triet ens explicarà diferents detalls de la mortal caiguda del marit des de la segona planta del xalet on l’única sospitosa és la seva dona. Els espectadors som forçats a reconstruir el cas des de diversos punts de vista lingüístics, d’edat, de gènere i d’amor.
I és que el llenguatge és prou bonic per a oferir-nos la doble lectura del títol. Anatomia d’una caiguda és un thriller psicològic que t’enganxa a resoldre la caiguda física del marit i la davallada sentimental fins a les runes de la parella. “No soc un monstre”, diu la protagonista en un diàleg que podria ser de Tres anuncios a las afueras (2017). El fill –que ho observa– és entrevistat com en Jean-Pierre Léaud als 400 cops (1959). Una pel·lícula exageradament tensa, de matisos i de la fredor del pas del temps. No us la perdeu.
Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola