Bacurau (2019)

Bacurau
Drama, 2019
Directors: Juliano Dornelles, Kleber Mendonça Filho
Repartiment: Bárbara Colen, Thomas Aquino i Silvero Pereira

Pot veure’s a Movistar+ o Filmin.

No sé què heu vist últimament, però Bacurau és diferent. De ben segur, hauria guanyat més premis si no s’hagués encallat en un confinament mundial per culpa de la pandèmia. I és que la pel·lícula (que ens va visitar a Sitges) té una forma plena de detalls especials. La fotografia té alguna cosa estranya. La direcció d’art té alguna cosa estranya. I el poble de Bacurau, enmig del no-res, desapareix de tots els mapes seguint un tipus de maledicció estranya.

Després de la mort de la Carmelita, la matriarca del poble de Bacurau, els veïns del poble es reuneixen per organitzar-li un funeral (no n’heu vist mai cap de similar). I, sense context, comencen a succeir una sèrie d’esdeveniments extraordinaris mentre una màfia amenaça d’atacar el poble per guanyar la disputa sobre els drets de l’aigua del riu local.

Humor, política i violència s’uneixen al poble de Bacurau juntament amb una sèrie de Folklore, faveles i localismes que li donen un punt de vista únic. Mireu-la per la forma, però també pel seu contingut; pels diferents episodis de violència que ataquen la ciutat, però també pel punt de vista còmic i romàntic amb què s’expliquen. I, sobretot, gaudiu-la pel ritme trepidant del film que, ple de contingut polític i igual que les màfies que hi apareixen, sembla voler fer callar els pensaments dels crítics amb el poder.

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola