El mes passat vam parlar de pel·lícules de Nadal, però ara toca LA pel·lícula del dia de Reis: Barcelona, nit d’hivern, de Dani de la Orden (Disponible a Amazon Prime Video i a la web de RTVE)
Tècnicament, és la segona part de Barcelona, nit d’estiu, però no fa falta veure-les seguides. Les dues tenen el mateix argument (que el títol deixa bastant clar): sis històries diferents de persones que, d’una manera o altra, lluiten, busquen i troben l’amor a Barcelona en una nit assenyalada. Aquesta, durant la nit de Reis.
El Rei Melció salta de la carrossa perquè creu que, després de molts anys, ha vist l’Andrea, el seu primer amor. L’Ángel i l’Adrián han estat lligant, per separat, amb la Sílvia, la repartidora de menjar a domicili, que els hi donarà una sorpresa bastant gran. Per altra banda, l’Òscar, cansat d’enamorar-se amb totes les noies que coneix i que li trenquin el cor, (mal) aconsellat pels amics, decideix que és capaç de tenir un embolic d’una nit sense sentir res, però coneix a l’Olga. La Laura i el Carles ara són pares, però tot és més difícil del que semblava, i durant una discussió, decideixen tallar aquella mateixa nit. Mentrestant, la Carme i la Júlia organitzen un sopar amb la família per explicar-los que no només són dues amigues que viuen juntes, sinó que són parella des de fa anys. I, finalment, en Jaume, un home de 90 anys bastant esquerp que rep la visita d’una noia francesa que diu ser la seva neta. Tot això amb la banda sonora feta per en Joan Dausà de fons.
La valentia d’aquelles que ja no tenen res a perdre, cansades d’amagar-se, aquelles pessigolles d’enamorar-te encara que ho vulguis evitar a tot preu perquè no et tornin a trencar el cor, la il·lusió i l’esperança de tornar a veure el primer amor després de molts anys, però també la nostàlgia dels que mai es van poder tornar a trobar, la incertesa i la curiositat de noves experiències, però també com aquestes et poden capgirar tot el que havies construït.
Així que, manta, sofà, tortell de Reis i Barcelona, nit d’hivern i així tot sembla més bonic.
Júlia Bosch Juanola, @juuliabj_
secció Refent l’argument