Berta Butinyà

El mes de març es commemora el Dia internacional de les dones, per això aquesta secció ha de tenir un nom de dona.
Busquem una dona que sigui de Banyoles amb una gran proposta que sorprengui la majoria de nosaltres. L’hem trobat: és banyolina, molt jove i fa al salt a un dels escenaris més importants del nostre país: Berta Butinyà.

A punt de complir els 20 anys i estrenes una obra al teatre Victòria de Barcelona?

Sí, l’1 d’abril estrenem el musical “Despertar de la primavera” (Spring Awakening)!

De què tracta l’obra?

És un musical pop-rock que parla sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió.

I quin paper fas?

Jo protagonitzo el paper de Wendla, una noia valenta, dolça, innocent, obedient, juganera, divertida, passional i, sobretot, molt curiosa. Se li mouen moltes coses per dins i vol descobrir-les. Una d’aquestes coses és que sospita que les cigonyes no són qui porten els nens… Wendla està al pas de deixar de ser una nena per convertir-se en una dona i és un dels 3 personatges principals de l’obra. Els altres són: Melcior, un noi intel·lectual que gràcies als llibres ha après moltes coses sobre la sexualitat que per la societat de la seva època era un tema tabú. I Moritz, el seu millor amic. Té somnis eròtics i es posa nerviós, però Melcior li explica que és normal.
Wendla i Melchior es troben i comencen a sentir coses, però no saben què és…

Per tant, cantes, balles i interpretes. En què et sents més còmode?

Un actor de teatre musical s’ha de saber moure en les 3 disciplines, però un actor mai es pot sentir còmode del tot, perquè sempre hi ha molt per aprendre, s’ha de formar, aprofundir… Ara bé, si he d’escollir entre les 3 disciplines, trio la dansa. He ballat tota la vida. La dansa m’ha acompanyat sempre i, quan ballo, em sento com a casa. És amb la disciplina que em sento més còmode, però encara puc aprendre i formar-me molt més.

Què vas sentir quan et van agafar per fer aquest paper?

Recordo que el primer que vaig fer va ser sortir del lloc on estava i trucar la meva mare. Van ser moltes emocions, de molt de respecte, de salt al buit, molta satisfacció i no m’ho podia acabar de creure. Em va fer molta il·lusió. El 2016 vaig veure aquest musical al teatre Gaudí de Barcelona i vaig quedar fascinada pel personatge i la història. És indescriptible en paraules la il·lusió que vaig sentir.

Quan fa que assageu l’obra?

Els càstings es van fer el desembre. Vam començar a assajar al gener i, des d’aleshores, tots els cap de setmana i els dilluns al vespre, ja que entre setmana els actors estudiem o treballem.

Des de quan estàs al món de la interpretació?

Formant-me professionalment com a intèrpret de teatre musical, aquest és el segon any de la carrera, tot i que faig classes de cant, dansa i workshops d’interpretació… des de fa molts anys. Com que sempre he tingut clar que volia dedicar-me això, no he volgut desaprofitar cap moment.

Què et va portar a començar?

Vaig començar a ballar perquè la meva mare ballava i l’anava veure. Després va obrir una escola i vaig començar a descobrir el jazz, hip-hop, dansa contemporània… A part, a l’escola de música, la meva professora em va dir que cantava bé i en lloc d’aprendre un instrument, vaig fer classes de cant. Quan tenia 13 anys vaig veure el musical A cop de Rock, on els intèrprets cantaven i ballaven a la vegada. I va ser quan vaig decidir que era el que jo volia fer.

Quan vas començar, esperaves que arribaries a fer un paper tan important a un teatre de l’avinguda Paral·lel de Barcelona?

No m’esperava que la meva primera actuació fos a un teatre del Paral·lel interpretant un personatge com el de la Wendla, un paper tan important (per a mi). Com a intèrpret, somniava que algun dia faria alguna interpretació en algun teatre del Paral·lel. Però ni tan aviat ni amb un paper com aquest. Per a mi és una gran responsabilitat fer aquest personatge i pertànyer en aquesta producció.

Dius que la teva mare balla… Creus que t’ha influenciat?

És evident que sí. És una de les persones que m’ha obert la porta i m’ha empès en aquest món. Ella m’ha fet apassionar i descobrir aquest món. Tant ella com el meu pare sempre m’han portat a veure espectacles: musicals, teatre, ballets…

Doncs et veiem a Barcelona al teatre Victòria a partir del dia 1 d’abril!

Espero que vosaltres i tots els lectors de L’HAM vingueu a veure’ns. Us encantarà! Trobareu entrades a 933.249.742 o a www.teatrevictoria.com.