Bill Evans

Bill Evans (Plainfield, 1929 – Nova York, 1980) sens dubte és un dels pianistes més representatius de la història de la música moderna que va marcar un abans i un després.

Era un home bastant esquiu, molt inconformista i amb seriosos problemes d’addicció a les drogues, però això no va ser un problema per a idear un nou llenguatge pianístic que naixia en la música clàssica i vivia en la improvisació.

Avui la seva música continua dominant algunes de les essències del jazz contemporani a causa de les belles construccions melòdiques que improvisava, i que van tenir la seva inspiració en autors admirats com Debussy o Ravel. I és que quan escoltes un tema seu, queda la sensació que no va sobrar ni va faltar una sola nota: tot succeeix com ha de succeir. Personalment, ho sento amb el tema Blue in green, que, des de la primera escolta, sempre m’atrapa.

Sens dubte va ser el pianista i compositor més important, al costat de Thelonious Monk o Bud Powell, del jazz modern.

Bill Evans es va fer conegut a través de la seva inavaluable aportació a la música en el meravellós sextet del trompetista Milers Davis (1926-1991) amb l’àlbum de Kind Of Blue (1959), el disc més venut de la història del jazz. A més, al llarg de la seva existència, va protagonitzar infinitat d’enregistraments i actuacions, durant anys en el novaiorquès Village Vanguard, el club on ell se sentia com a casa.

J. M. Rico