Les teves imperfeccions, que sovint et fan sentir frustracions, tenen un plus. T’ho explicaré a través d’aquest conte:
«Una pagesa, per anar de casa seva a la font, utilitzava dos càntirs: un d’esquerdat, que quan tornava a casa havia perdut la meitat d’aigua; i un altre perfecte, que conservava tota l’aigua.
Durant molt temps, feia aquest camí diàriament. El càntir perfecte estava orgullós, perquè l’havien creat per transportar aigua i funcionava idòniament. En canvi, el càntir esquerdat se sentia inútil, perquè només aconseguia el seu objectiu a mitges. Així que el càntir esquerdat, frustrat, es va disculpar a la pagesa: “sento no poder aconseguir-te tanta aigua com m’agradaria”. La pagesa va respondre: “mira les flors que creixen al llarg del camí, han crescut gràcies a l’aigua que has perdut pel camí. Afortunadament, per aquest motiu, he pogut recollir aquestes flors per decorar la meva llar”. Si no fossis exactament com ets, amb tot i els teus defectes, no hagués estat possible crear tanta bellesa».
Així que, a vegades, millor accepta les teves imperfeccions i adona’t d’allò que realment t’aporten: floreixes!
Elisabet Aulet, psicòloga online i presencial
www.elisabetaulet.com