Coipú

Coipú (Myocastor coypus). Núm. Reg. 713 | (Col·lecció Darder, 1916)

El coipú és un rosegador de mida molt gran que viu en estat salvatge en zones temperades d’Amèrica del Sud. El cos més el cap pot mesurar fins a un 57 cm, mentre que la cua pot arribar a fer 40 cm més. És un animal de costums aquàtics nocturns que viu en rius i llacs. Acostuma a menjar plantes i gra, i construeix túnels a les ribes. Es reconeix fàcilment per la seva mida gran (pot pesar fins a 7 kg), les seves menudes orelles i una cua gruixuda d’aspecte similar a la de les rates.

El coipú s’ha criat en captivitat per a utilitzar-ne la pell en pelleteria. La fugida o alliberament d’animals de granges ha provocat la dispersió de l’espècie en diferents llocs d’Amèrica del Nord i Europa, Rússia, Orient mitjà, Àfrica i el Japó, convertint-se en una important espècie exòtica invasora. A Catalunya van arribar alguns exemplars des de França, on estaven establerts, ja a la dècada de 1970. Són aquests exemplars els que han anat seguint els cursos dels rius gironins i s’han anat establint en les nostres contrades. Se’n va confirmar la reproducció en llibertat el 2013-2014.

Al Fluvià ja és relativament habitual veure coipús. Ha anat pujant des dels aiguamolls de l’Empordà, on havien intentat erradicar-lo sense èxit, fins a arribar a Olot. A la resclosa de Serinyà se n’han fet diverses citacions. La primera al Pla de l’Estany és de 2015, i a la Garrotxa, de 2016. A mitjans de 2019 tornava a ser notícia la seva presència a les comarques gironines en haver-se detectat ja al riu Ter i a la comarca de La Selva.
El coipú, que per la seva mida és molt fàcil de detectar, pot fer molt de mal a la vegetació aquàtica, als marges dels rius i llacs i als cultius, especialment arrossars i horts. Això a part de la competència amb altres espècies autòctones.

Al Darder conservem quatre coipús dissecats, tots ells de la Col·lecció Darder (1916), i possiblement procedents d’exemplars del Parc Zoològic de Barcelona (recordem que Francesc Darder n’era el director). El que il·lustra aquest article és el més gran, i mesura uns 80 cm, apropant-se doncs a les mides dels individus de major mida. És l’únic que està exposat, i es pot veure a l’Espai Darder. Creiem que és un dels dos exemplars que es veuen en una fotografia de l’Exposició de Piscicultura de 1910, per la qual cosa té com a mínim 110 anys d’antiguitat.

Georgina Gratacós i Teixidor.

Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany

NOTA: Si localitzeu algun animal que pogués ser un coipú als espais naturals del Pla de l’Estany, fotografieu-lo i envieu la imatge i les dades d’ubicació a museudarder@ajbanyoles.org.