Converses entre amics
Converses entre amics
Aprofitant que HBO està emetent la sèrie i Sally Rooney, després de Gent normal, cada vegada és més coneguda, parlem del seu primer llibre Converses entre amics.
La història se centra en dues amigues, la Frances i la Bobbi, que en un passat també havien estat parella. Van juntes a la universitat i reciten poesia en micròfons oberts durant estones lliures. Allà, després d’un espectacle, coneixen a la Melissa, que, igual que la Frances, és escriptora, i es comença a crear un vincle d’amistat. La Melissa els hi presenta el seu marit, en Nick, que és actor. A partir d’aquí floreixen amors inesperats i se’n recuperen d’antics.
Els espais, les situacions i els personatges que crea Rooney (un mica a totes les històries, salvant les distàncies entre elles), d’entrada són poc agradables, solen generar rebuig i poca empatia, i és que per entendre-l’s i veure la màgia que tenen hem de mirar més enllà. Són personatges que no se saben comunicar, estranys, freds en molts moments, que tot i que (sobretot els personatges masculins) creuen que deixen entreveure el que senten, és com interactuar un bloc de gel. Per altra banda, les noies són dependents i estan disposades a deixar-ho tot, fins i tot a elles mateixes, per la gent que estimen, però no en el bon sentit. Tot i això, hi ha certa veracitat en ells. No són personatges canònics i típics, i, sobretot, tenen un rerefons (que, per veure’l clarament, has de parar molta atenció a històries o comentaris que aparentment són secundaris) que, poc o molt, fa que entenguis les seves accions i personalitats. Per exemple, les relacions dels personatges protagonistes femenins amb els pares són nefastes, i això afecta les seves relacions personals.
Tot i que la majoria de sinopsis del llibre que es troben a Internet, o als llibres mateixos, posen al centre de la història a les dues amigues, per mi els veritables protagonistes són la Frances i en Nick, malgrat que la seva història (tant com a persones com a parella) no s’entén sense la Bobbi i la Melissa, respectivament, al centre de les seves vides. La Frances no hauria arribat fins on és sense que la Bobbi li obris camins i l’animés a fer coses, igual que en Nick si la Melissa no hi fos. Aquestes dues figures femenines són independents, fortes i amb caràcter, saben el que volen aconseguir i què fer per arribar-hi, mentre que els altres dos són persones que miren com la vida passa des de la banqueta i segueixen el corrent. Actuen quan veuen les reaccions dels altres a les seves (no) accions i sovint callen el que pensen per no generar idees contràries, per no haver d’argumentar, per no molestar o per no trencar la conversa.
En Nick i la Frances són dos personatges que malgrat ser els protagonistes, no són amos de les seves vides ni dels seus actes. Són gent que es mira la vida des del costat, asseguts a la banqueta (Sidelines, la cançó que va fer Phoebe Bridgers per la sèrie parla justament d’això). En quasi tota la narració actuen segons els altres i les seves reaccions davant les situacions. En Nick és incapaç d’explicar-li a la Melissa la seva història amb la Frances fins que ella s’enfada, igual que aquesta no li explica res a la Bobbi fins que ella els troba al llit. Ambdós protagonistes són absolutament dependents de les persones que els envolten: En Nick de la Melissa i, més a segon terme, de la Frances i la Frances de la Bobbi i d’en Nick a parts iguals.
Sally Rooney compleix amb una de les màgies de la literatura: explicar una història i que tothom la percebi diferent. Uns empatitzen amb els personatges, amb com fan i desfan les situacions que creen ells mateixos per una clara falta de comunicació i unes estranyes interaccions i pensen que són històries molt reals, mentre que d’altres veuen uns personatges i unes vides completament distòpiques, i és maquíssim. Sigui quina sigui la teva posició, aquesta autora és obligatòria a la tauleta de nit o a la prestatgeria.
Júlia Bosch Juanola, @juuliabj_
secció Refent l’argument
Converses entre amics