Conte d’été (1996)

El cinema dels matisos – Conte d’été (1996)
Drama romàntic, 1996
Director: Éric Rohmer
Amb: Melvil Poupaud i Amanda Langlet.

Pot veure’s a Filmin.

Cuento de verano (1996) és un conte magnífic (dins la tetralogia de Rohmer) sobre l’amor juvenil a l’estiu i l’aparició d’un personatge disruptiu. Poupaud representa el clixé del “pick me boy”: un músic tímid, un introspectiu amb por al compromís, un conquistador “de pa sucat amb oli” que duu la seva guitarra sense funda i que visita un poble sol per esperar-hi la seva nòvia mentre compon (avui en dia dormiria en un matalàs a la seva furgoneta i faria escalada). I la pel·lícula és una lenta mossegada a la poma del pecat del paradís durant una hora i tres quarts on veiem com el protagonista —inevitablement— s’embolica amb dues noies de Dinard.

Éric Rohmer, als seus 76 anys, retrata l’amor juvenil millor que ningú. Parla d’equivocar-se sobre el primer amor, de la tristesa del mar Mediterrani que no té marees, de les mil cares d’estimar de Jo Jet i Maria Ribot i d’estimar sense risc: la pràctica de no deixar anar una noia fins que no en tens una altra.

També és una història sobre el compromís, els filibusters i els pirates. “Un peut dire” que el protagonista té xicota, però és un personatge que no pot tenir parella, només amants i respectant la barrera líquida entre amiga, amant i parella tot dient-los a les tres “només amb tu soc jo mateix”. Qui sap si, com va passar amb Godard, un dia arribarà una necessària nova relectura feminista del film: el protagonista no és un noi interessant, és un noi interessat.

Mireu-la, però, sobretot, per la definició que en fa de l’enveja entre amants. La parella real del protagonista li etziba: “A més ets tan gelós! Sempre t’imagines coses”. I és al mateix país de Rohmer on, anys més tard, Annie Ernaux parlaria de la processó de l’enveja que va per dins: “El més estrany de la gelosia és que pot poblar el món sencer d’una persona que segurament no has conegut mai”.

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola