El banyolí Sergi Unanue ha creuat l’Himàlaia a peu

El banyolí Sergi Unanue ha creuat l’Himàlaia a peu

 

Sergi Unanue i Dani Benedicto creuen els 1.700km de l’Himàlaia a peu i es converteixen en els més joves del món en fer-ho sense assistència

Són els primers catalans en completar el Great Himalaya Trail, una travessia de 1.700 km i 175.000 metres de desnivell acumulat per les rutes més altes de l’Himàlaia. La ruta és coneguda com la travessia de muntanya més alta, més llarga i una de les més difícils i perilloses del món.

 

El banyolí Sergi Unanue i el barceloní Dani Benedicto han fet història al completar el Great Himalaya Trail sense assistència, és a dir, sense ajuda de guies ni portadors. La travessia és una de les més complicades del món i molt poques expedicions ho havien aconseguit sense ajut. En cap d’aquestes els membres tenien 26 anys o menys d’edat. A més a més, també són els primers catalans que han superat aquesta històrica ruta que creua l’Himàlaia, el massís més alt del món.

En total, han necessitat 99 dies per cobrir els 1.700 km que hi ha entre el punt més oriental i el més occidental de l’Himàlaia nepalès. El Great Himalaya Trail (GHT), o el Gran Camí de l’Himàlaia, com s’ha traduït en català, és una xarxa de camins que permet creuar aquesta històrica serralada pel seu tram més elevat, dins les fronteres del Nepal. És coneguda com l’excursió de muntanya més alta, més llarga i una de les més difícils i perilloses del món.

Unanue i Benedicto van optar per seguir la ruta coneguda com a extrema del GHT: van començar des del camp base del Kanchenjunga, la tercera muntanya més alta del món, i van acabar a la petita localitat tibetana de Tumkot (Humla). A més, ho van fer pels senders més elevats sempre que les condicions meteorològiques ho van permetre. Han acumulat 175.000 metres de desnivell. En repetides ocasions van haver de superar els 5.000 metres d’altitud i el mal d’altitud va ser recorrent. L’itinerari els va permetre contemplar les vuit muntanyes de més de 8.000 metres que hi ha al Nepal, com l’Everest. En tot el món n’hi ha catorze.

Durant aquests més de tres mesos han viscut situacions molt diverses. Han suportat temperatures tan elevades com 30 graus i tan fredes com -25 graus. El punt més alt pel què han passat és el coll de Tashi Lapsta, a 5.755 metres sobre el nivell del mar. El més baix ha estat a la regió de Makalu, a on van arribar a 388 metres d’alçària. Com és d’esperar amb aquestes característiques, els paisatges han estat ben diferents, des de terrasses d’arròs fins a la gèlida i àrida alta muntanya, passant per jungles, deserts, llacs, boscos i glaceres.

Tot i que han necessitat material d’acampada i tècnic, com grampons i piolet, ho han realitzat sense cordes ni arnesos. Algunes de les situacions més perilloses s’han produït en algunes de les múltiples glaceres que han hagut de travessar, però també a l’hora de creuar rius sense ponts i d’escalar parets rocoses. A més a més, han patit diverses congelacions als dits de la mà i deshidratacions severes.

La ruta els ha portat a conèixer algunes de les poblacions més aïllades del món, a on no arriben ni els cotxes, ni els telèfons. Han comprovat de primera mà la diversitat cultural de l’Himàlaia i del Nepal, ja que han conviscut amb comunitats de diferents ètnies i cultures, com ara els xerpes, els tamang o els tibetans.

Font: Sergi Unanue El banyolí Sergi Unanue ha creuat l’Himàlaia a peu