El dolor del desaferrament

El dolor del desaferrament, El dolor del desaferrament, El dolor del desaferrament

Si pintéssim les emocions a guisa de paisatge, una font d’on brolla un camí sense ornaments, difícil de recórrer, podria ser símbol de pèrdua. Plasmar tal dolor amb polsos reposats no és tasca brèvola; adés seria mirall d’una esgarrinxada, adés pot reflectir la (sacra) consciència del buit, entre d’altres. Una veu que sublima, en poesia, la coneixença que es desferma d’allà on viu el no-res — en dialèctica amb el Tot — és la de Manuel Álvarez Ortega, autor cordovès que sembla foragitar-se de tota tendència tècnica i estètica, a fi de trobar el seu lloc en el camp de la paraula viva. Als versos de “¿Llega a su hogar el duelo de esta boca que clama por la tierra?, de Cenizas son los días, un jo líric s’intueix inundat per la tristesa al caient del sol, ballant al compàs d’una presència de mala estrella (afligida pel dol, personificat: té els ulls oberts) i alhora capaç d’aprofundir en la bellesa d’aquesta foscor: la solitud i la tristesa són també motor de retorn a casa, per a l’errant.

Per a més informació sobre el poeta, és possible visitar la pàgina web de la Fundació Manuel Álvarez Ortega, on es trobarà informació al voltant de la seva biografia, i quant a la seva creació i tots els arxius i documents que avui en forgen la notable incidència, en el camp de la cultura literària i acadèmica. https://www.fmao.es (consulta: 11.01.2022).

Marta Mitjans Puebla

El dolor del desaferrament, El dolor del desaferrament

Per a més informació, és possible de visitar la web d’Álvarez Ortega.

Per a més informació, és possible de visitar la web d’Álvarez