Els paraigües de Cherbourg (1964)

Els Paraigües de Cherbourg
Drama, 1964
Direcció: Jacques Demy
Música: Michel Legrand
Repartiment: Catherine Deneuve i Nino Castelnuovo

Pot veure’s a Filmin, Amazon Prime, demanant-la en prèstec a la Biblioteca de Banyoles o (jo no us ho he dit) a Youtube.

Personalment, no entenc el Nadal sense el cinema. Penso que la màgia del Nadal neix, precisament, de les tardes en família al voltant de la tele o d’escapada amb els amics al cine. I aquest any, que agonitza desitjant un final màgic, segur que ens ho posarà molt difícil.

És per això que em veig obligat a agafar-me a un clàssic que, tot i veure’l confinat a casa, en un sopar de sis persones o en un iPad des del llit d’un hospital, sé segur que em farà vibrar. Els Paraigües de Cherbourg fa anys que oposita per ser la meva pel·lícula preferida. La Geneviève (Catherine Deneuve) i en Guy (Nino Castelnuovo) s’enamoren just abans que la guerra d’Algèria els separi. Ella, desemparada, intentarà mantenir una promesa des de la seva botiga de paraigües a la ciutat de Cherbourg.

I no us deixeu enganyar per l’argument fàcil, no, no. La màgia de la pel·lícula es troba en saber viure quan tot es capgira. Tot el guió és cantat. Tot. I és que les veus i les cordes que transporten les cançons ens mouen a mons on tot és possible. Mons plens de colors i música. On es pot buscar un moment íntim, càlid, especial, diví on arraulir-nos. I des d’on esperem il·lusos en Guy tot i saber que no tornarà mai de la guerra i que haurem d’aprendre a sobreviure amb aquesta nova vida nostra.

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola