Ara que ens comencem a treure roba la grassofòbia és més violenta. Tant la que ens han fet empassar com la del sistema que ens envolta i no para de recordar-nos com han de ser els nostres cossos, premiant el canònic prim i normatiu amb la felicitat.
Vivim dins un sistema molt ferotge que ens agredeix amb missatges omnipresents: des que entrem a Instagram fins a l’oferta exclusiva de talles petites o els cartells en XXL de “Redueix i tonifica”. I el viure es converteix en una reafirmació constant per impedir que ens emportem la violència al mirall. Però sobretot, a la mirada.
Necessitem contra discursos ferms a la pressió estètica i ser conscients que la mimesi que pretenen és una voluntat de control i de sotmetiment. Anhelen disciplinar-nos i que perdem la vida, el temps i l’essència amb aquesta lluita que han monetitzat, amb aquesta bellesa que s’han inventat.
I és una opressió que no descansa, per això els discursos que la combaten tampoc. El cos és viu, lliure i nostre, i es cuida per qui l’habita i el sent; i no es malmet per qui en desitja la carn, el temps o els diners.
Marta Sala Tarradas – Feminismes
VOLS COL·LABORAR?
T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?
Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!
Reportatges i Articles
Segueix-nos!
