Eso que tú me das (2020)

Eso que tú me das
Documental – Entrevista, 2020
Direcció: Jordi Évole i Ramón Lara
Repartiment: Pau Donés i Jordi Évole (representant-se a ells mateixos).

Pot veure’s a sales de cinema des de fa unes setmanes.

Eso que tú me das és dura, duríssima. La mort fa basarda i fa que et tremolin les cames comprant l’entrada al cinema només d’imaginar alguna escena d’hospital. Tranquils, no n’hi ha.

Tot el documental és una entrevista d’en Jordi Évole al cantant Pau Donés dues setmanes abans de la seva mort. Segons expliquen, l’entrevista va ser una petició del mateix músic en situació terminal a una casa de la Vall d’Aran.

És d’aquelles pel·lícules que demanen un vermut sortint de la matinal dels cinemes Verdi per plorar-la i parlar-ne perquè, segurament, la seva millor herència és fer-nos parlar de la vida en companyia. En Pau, monitoritzat i des d’una butaca, batega amb més vitalisme que les pel·lícules de Cassavettes, sense por, gaudint de forma retroactiva igual que en Pau Vallvé a Què va, què va. I ho aconsegueix de forma vibrant i brillant.

Perquè no és que en Pau Donés triés deixar el documental com a testimoni de la seva vida per viure eternament com els tràgics, no, no. Com a mínim, no ho crec. Hi ha molt poca música però molta vida. Petits LEDs de colors que et reflecteixen i et diuen: estar aquí vale la pena.

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola