Els set marits d’Evelyn Hugo i una història d’amor

Aquest mes no toquen ni pel·lícules ni sèries, sinó un llibre que sens dubte ha acabat en un indiscutible top 3: Els set marits d’Evelyn Hugo. Escrit per Taylor Jenkins Reid i publicat l’any 2017, s’ha fet viral uns anys més tard a booktok, que són vídeos on gent parla de llibres i literatura, per la història que t’explica.

Evelyn Hugo va ser una de les actrius més importants del Hollywood dels anys 50 i posteriors, tant que va acabant convertint-se en una icona. La seva vida estava al centre de totes les revistes, i es que es va casar tantes vegades al llarg de la seva vida i van sortir tants rumors que la gent va perdre’n  el fil. En fer-se gran, va decidir apartar-se completament de l’ull públic, fins ara. Evelyn busca a Monique Grant, una reportera que tot i treballar en una revista força important, és una noia mediocre amb un lloc de feina  no massa rellevant, amb el pretext de concedir-li una última entrevista en exclusiva, però el que vol realment és que li escrigui una biografia. La història comença quan Monique accepta, a partir d’allà descobrim tota la vida d’Evelyn Hugo a través dels seus propis ulls, des del primer cop que trepitja un estudi fins al present. Explica els seus triomfs, les seves derrotes, els molts premis que va guanyar i tot el que va patir, explica les vegades que va ser feliç, però també tot el que va plorar. Deixa clares les seves relacions i les seves amistats, però sobretot diferencia entre el personatge que va crear d’ella mateixa cara a les càmeres i qui ella era realment quan els focus s’apagaven i estava sola a casa. Hugo, de petita, es promet arribar a ser famosa i exitosa, és la història de com hi arriba, el que i qui perd pel camí.

Es presenten dues preguntes des de l’inici: Qui va ser l’amor de la seva vida? Per què tria a la Monique?

Ens trobem una història amb aire de muntanya russa, sempre passen coses, de cop tot és molt bo, però després cau en picat. Hi ha maltractaments, la percepció de la dona com un objecte (d’una mateixa i dels altres), relacions tòxiques, els matrimonis per conveniència i addiccions com l’alcoholisme i les seves conseqüències, però alhora també trobem amor pur, relacions amistoses fantàstiques, l’acceptació i amor cap a un mateix, i una molt bona representació LGTB.

La màgia del llibre recau en com està escrit i en els petits detalls. En creure que el llibre que escriu la Monique és el que tenim nosaltres a les mans, en les frases, en que la història sembla tant vertadera que et creus que realment aquesta senyora va existir i et venen ganes de llegir la seva Viquipèdia. A més a més, anem trobant articles i notícies que suposadament sortien a les revistes del moment, de manera que veiem com la premsa explicava el que passava. Tot i no ser una història fora de sèrie, de fet, el recurs d’algú explicant la seva vida és tot un tòpic utilitzat tant a la literatura com a la televisió, però t’enganxa. Vols saber sempre més, tens ganes d’arribar al final només per treure’t la intriga de sobre, però tot es descobreix pas a pas, piano piano.

Al llarg del llibre se’ns obren varis temes i reflexions. La indústria del cinema, l’objectivació del cos de la dona, els rols de gènere i com de mica en mica es van trencant, l’alcoholisme, les relacions tòxiques i el maltractament, l’amistat, l’homosexualitat i la bisexualitat, les metes que un es posa a la vida, el que fem per arribar-hi i els obstacles que ens trobem pel camí, la família, la mort i la pèrdua i, òbviament, els matrimonis de conveniència.

A partir d’aquí i fins als últims tres paràgrafs es mencionen parts explícites del llibre, així que és la teva responsabilitat continuar llegint o no.

Quan Evelyn comença a explicar la seva història diu que, després de morir la seva mare també actriu i a qui ella tenia com un referent, es troba en un entorn poc agradable, ple d’abusos físics i sexuals, als tretze anys decideix que vol marxar de la seva ciutat, “volia marxar del meu apartament, lluny de l’alè a tequila i la mà pesada del meu pare. Volia algú que em cuidés. Volia una casa bonica i diners. Volia escapar, marxar lluny de la meva vida. Volia anar on la meva mare m’havia promès que arribaríem algun dia.” Llavors ens parla de la seva idea de Hollywood, com de fantàstic li semblava perquè sempre hi feia sol, tenia palmeres i tarongers en lloc d’edificis i carrers bruts. Amb aquest desig de capgirar la seva vida, l’Evelyn de 14 anys coneix a l’Ernie Diaz, qui serà el seu primer marit, un noi que segons li havien dit, se n’anava a la ciutat de la indústria cinematogràfica “i per això vaig canviar la meva virginitat: per un bitllet a Hollywood”.

Aquí comença tot. Amb el sentiment d’una nena de voler fugir de casa, però el mateix que té allà s’ho trobarà a fora. De petita se li va imposar que la seva feina era provocar als homes, que era el que sabia fer i que ella com a persona era inútil. Només era una cara bonica, però sobretot era un cos bonic. Les dones volien ser ella i els homes volien estar amb ella. Quan coneix a Harry Cameron, un dels productors de l’estudi on va a parar i que es convertirà en el seu company de vida, diu que era l’únic home de tot l’estudi que no li mirava directament els pits, i que per una part ho agraïa, però que sobretot li molestava, com si es culpés de no cridar la seva atenció. “Això demostra que si dius a una dona que el seu únic valor és ser desitjable, ho creurà”. Amb això al cap des d’abans del 18 anys, utilitzarà el sexe i la seducció com a moneda d’intercanvi per aconseguir tot el que voldrà. El sexe i els matrimonis.

Tots i cadascun d’ells són matrimonis de conveniència, encara que s’enamori o acabi estimant algun dels seus marits.

Ernie Díaz, la porta a Hollywood. Li obre les portes de tot el que serà la seva vida a partir d’aquell moment.

Don Adler. És el primer amb qui protagonitza una pel·lícula. La llença a la fama. És atent, és amable, li fa cas i la cuida. És tot el que ella volia. Se n’enamora perdudament. Es casen (evidentment), i allà és on es torça tot. D’aquesta relació tan bonica en surten violència i maltractaments. Ella, per raons obvies, l’acaba deixant. En aquesta època també coneix a molta gent, sobretot actius, entre elles a Celia St. James.

Mick Riva. El cantant famós de torn que s’enamora d’ella només per com de guapa és. Ella li accepta una cita. Van a sopar i acaben jugant a Las Vegas. Allà, amb unes copes de més, es casen i es divorcien l’endemà. El que no sabem si ell sabia és que tot això ja ho havia planejat ella amb l’esperança que el safareig sobre això deixés en segon plà altres converses que l’envolten.

El cinquè marit. El millor de tots. Harry Cameron. Des que es coneixen quan ella arriba a Hollywood es fan molt amics. Mai passa res amorós entre ells, i és que Harry és gay. En aquest moment ell està amb John Braverman, el marit de la Celia. Però l’Evelyn és bisexual i des de fa molt temps que manté una relació amb la dona de l’amant del seu marit. Són el grup perfecte. Se sabia que elles dues eren amigues, i això els permet als quatre fer-ho tot junts sense aixecar sospites, només han de canviar de qui s’agafen de la mà. Elles dues porten veient-se des que l’Evelyn estava casada amb en Don, tenint anades i vingudes, però que els dos homes s’ajuntin és l’oportunitat perfecte per poder tornar a estar juntes sense patir tant. Després de molts anys d’aquest matrimoni de conveniència basat en amistat, Harry i Evelyn, per no aixecar sospites (recordem que estem als anys 60-70 aproximadament, i un matrimoni sense fills és una mala senyal) decideixen tenir una filla, la Connor. Tota aquesta perfecció i felicitat acaba caient per una decisió que Evelyn accepta, sumant-hi a la mort d’en John. Elles dues es separen. En John ja no hi és. En Max Girard, un director amb qui Evelyn havia treballat anys enrere torna a aparèixer i li diu que sempre l’ha estimat si es vol casar amb ell. Tot això fa que els dos amics decideixin firar els papers del divorci, però no perdran el contacte.

Max Girard. Mentre està amb ell, reprèn el contacte amb la Celia i s’envien cartes fins que ell les descobreix i ella el deixa per anar a buscar a l’amor de la seva vida. No l’utilitza per amagar res, realment l’acaba estimant, o almenys li agrada, i li diu. Que estima a la Celia, però que a ell també l’ha estimat. La frase que podria descriure millor aquesta relació és “em vaig casar amb ell perquè m’ajudava a oblidar-te, no perquè hagués deixat d’estimar-te”, i és que li diu l’Evelyn a la Celia quan aquesta li retreu el matrimoni.

Finalment, trobem a Robert Jamison, el germà gran de la Celia. Aquest si, és un matrimoni de conveniència basat en tapar la relació d’elles dues. A causa de certes situacions, i que ja comencen a ser grans, decideixen apartar-se del focus mediàtic i anar-se’n a viure a Espanya. Allà Robert farà la seva vida i l’Evelyn i la Celia, juntes, també. Serà una època tranquil·la. La Connor ja és gran, i elles poden ser completament lliures perquè quasi ningú sap qui son.

Ernie Díaz, Don Adler, Mick Riva, Rex North, Harry Cameron, Max Girard i Robert Jamison. Els set marits. Però com diu ella: “Només són marits. Jo sóc Evelyn Hugo. I, de totes maneres, crec que quan la gent sàpiga la veritat, l’interessarà molt més la meva dona.”

Aquesta història ens ofereix una visió molt clara sobre la indústria del cinema, el que suposa ser una figura pública i tot el que es sacrifica per arribar-hi. Moltes vegades les persones exposades a l’ull mediàtic perden tota la seva privacitat, i nosaltres, com a consumidors i xafarders volem saber on ha anat de vacances la Julia Roberts o qui és la nova parella de Leonardo DiCaprio. També ens parla molt del personatge que fabriquen moltes d’aquestes persones i que només el treuen quan hi ha càmeres, però quan els focus s’apaguen cap de nosaltres sap com són realment, i és que Hollywood és el rei de les aparences.

No són temes innovadors, potser no és res especial, però t’enganxa i és de bon llegir. És molt més del que sembla a la superfície, i és que t’ofereix una història fresca i entretinguda, amb girs argumentals, plena d’alts i baixos amb la que segurament acabaràs en un mar de llàgrimes. Si vaig dir que Converses entre amics de Sally Rooney era obligatori a la tauleta de nit, aquest ha d’estar al costat si o si.

Si amb l’estètica del Hollywood dels anys 50, marits per avorrir-se, amors intensos i sincers, unes amistats que tots voldríem, alguna o altra incògnita present al llarg de la història i a més a més amb un representació LGBT fantàstica. També cal dir que pels que us faci mandra o no tingueu temps, Netflix n’està preparant una adaptació, tot i que no se sap massa res. I ara sí, si encara no us he convençut, no tinc massa res més a dir que:

“Em vaig passar la meitat de la meva vida estimant-la i l’altra meitat amagant quant l’estimava”

I per acabar, com sempre, la Taylor Swift sempre té una cançó per tot, i la d’aquest llibre sens dubte és aquesta: The Lucky One (Taylor’s version)

 

 

Júlia Bosch Juanola, @juuliabj_

secció Refent l’argument