Som en Victor i la Carla: dos joves que volem donar la nostra opinió sobre alguns aspectes de la nostra societat. En aquesta secció donarem a conèixer el que pensem sobre aquests temes, i hem decidit inaugurar-la parlant del feminisme.
Per començar, voldríem deixar clar que el feminisme busca la igualtat dels dos sexes, no la superioritat de les dones, ja que vol que tant les lleis com el salari com la visió social siguin iguals per tots. Tampoc és una lluita que exclogui els homes, sinó que hauria d’incloure a tothom per confrontar el masclisme. S’hauria de normalitzar que els homes també ho fossin, de feministes.
El feminisme no només afecta les dones des d’un punt de vista econòmic, sinó que també ho fa d’una manera social. Massa sovint es comenta el nombre de fills que té una actriu, o la marca de roba que porta una esportista, però la quantitat de vegades que s’esmenta això amb els homes es redueix significativament. És realment important això per a l’entrevista amb l’actriu o la notícia esportiva? No. Però se segueix reforçant l’estereotip de les dones com a mestresses de casa o superficials. Un altre exemple podria ser els constants comentaris sobre l’estat físic d’una dona en les converses quotidianes: “aquella tia està molt bona”, “mira quin cul que té aquella”… aquests comentaris afecten molt significativament a l’autoestima de les dones, sentint-se pressionades a “millorar” o mantenir el seu físic.
També ens hauríem de preguntar fins a quin punt realment creiem que algú és atractiu, o si només ens sembla que segueix els patrons i estereotips establerts per la societat.
Quantes vegades hem utilitzat “puta” com a insult? I quantes vegades l’hem utilitzat en masculí? Està bastant normalitzat que els homes siguin els que tinguin la iniciativa per començar una relació, de qualsevol mena. Quantes vegades heu vist representada una dona demanant matrimoni a un home? Ho tenim integrat fins al punt que hi ha llibres històrics on es presenta com a curiositat que això passi, com si fos una cosa estranya. També creiem que en els llibres d’institut s’hi haurien d’esmentar més dones importants: a l’apartat sobre els compositors actuals de bandes sonores del nostre llibre de música no s’hi troba cap dona, per exemple.
Doncs bé, fins aquí el nostre primer article en aquesta revista. Gràcies a l’Ham per cedir-nos aquest espai!
Carla Güell i Victor Robinson