Guants per anar al súper?

Pitjor el remei que la malaltia

Guants per anar al súper? Pitjor el remei que la malaltia

Ho diu l’Antoni Trilla, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, professor investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UB, en aquest article de La Vanguardia. També l’epidemiòleg Fernando Simón, director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias del govern espanyol que ha estat gestionant brots vírics greus a Àfrica, Amèrica Llatina i Europa. Ho diuen des de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i des de l’Organització Colegial d’Infermeria d’Espanya, entre moltes altres institucions: els guants de protecció presenten alguns avantatges, però moltíssims inconvenients. La funció de posar-se i treure’s uns guants no és tan senzilla com pot semblar. «Treure’s aquest tipus de guants sense contaminar les mans no és tan senzill: requereix entrenament i una tècnica específica», diu Trilla, i afegeix que «l’ús de guants no suposa cap protecció addicional respecte al rentat o la higiene de mans i, en determinades situacions, pot augmentar el risc de transmissió del coronavirus de persona a persona o per tocar superfícies contaminades. Ni els virus ni els bacteris poden penetrar a la pell sana i intacta».

Acabat el confinament (per ara) i de nou tots en un moviment més o menys regulat, ens hem trobat amb l’obligatorietat de posar-nos els guants de plàstic per entrar als supermercats; la quantitat de guants que voleia al voltant d’aquests establiments és anguniosa. Mentre escric aquestes línies, aquesta obligatorietat s’ha transformat en opcional en alguns establiments, no en tots, encara. És d’esperar que l’opcionalitat s’estengui a tots els locals comercials i, el més important, que els ciutadans optem també per no utilitzar-los. Posar-se mascareta quan estem en llocs tancats o no podem mantenir la distància de dos metres amb els altres, rentar-se les mans sovint i amb cura i no tocar-se la cara són les eines essencials per no contagiar-se.

Cada dia es poden veure guants i mascaretes a terra al voltant de l’estany i fins i tot en els camins que s’endinsen a indrets menys transitats. Resulta difícil de creure que tota aquesta brossa vagi a parar a terra per accident, sense que el portador o portadora se n’hagi adonat.

Guants per anar al súper?
WWF / Roger Millan

Cal una reflexió col·lectiva que ens permeti comprendre l’abast d’aquest tipus de fets. És sabut que els residus plàstics són un dels problemes ambientals més greus del moment. Cada any, els humans llencem fins a 8 milions de tones d’aquest material imperible als oceans el que, com expliquen des de WWF, és com si a cada minut aboquéssim un camió d’escombraries ple fins dalt directe al mar. Si no canvia la tendència, al 2050 hi haurà als oceans més tones de plàstic que de peixos. La ingesta de plàstic mata a moltíssims animals contínuament, a mar i a terra. Els ofega, col·lapsa el seu sistema digestiu, els immobilitza, o els fereix. No només als indrets més poblats, aquests residus també arriben a illes remotes i deshabitades, transportats pels corrents marins. El fotògraf i artista Chris Jordan en va fer un treball increïble fa uns anys, fotografiant els efectes dels fragments de plàstics en els albatros de l’atol de Midway, al Pacífic, a un punt situat entre Hawaii i el Japó. Esfereïdor.

Nosaltres, una espècie més, estem de la mateixa manera ingerint plàstic contínuament. No només perquè ens alimentem d’animals contaminats amb aquest material. També pels microplàstics, fragments molt petits de plàstic que ja són omnipresents arreu, fins i tot a l’aigua de l’aixeta i en l’aigua embotellada (en aquesta, en proporció major). Els possibles efectes que aquestes partícules tindran a la nostra salut estan per veure, però l’OMS ja ha mostrat la seva preocupació.

Guants per anar al súper?
WWF/Sergi Garcia

Aquests dies de pandèmia les xarxes socials van plenes d’animals morts o ferits per culpa de guants i mascaretes que hem abandonat al medi ambient. Hem pogut veure ocells volant –des de falciots a voltors— amb les ales o potes embolicades amb aquests objectes, peixos que s’han introduït a un guant i no en poden sortir o tortugues que endrapen guants pensant-se que són meduses o que s’enreden fatalment amb la goma de la mascareta. Són només alguns exemples del mal que causen les nostres deixalles a les espècies amb qui compartim el planeta. Podríem aprofitar per recordar una obvietat a la qual no prestem la deguda atenció: el que és millor per “elles”, també és el millor per “nosaltres”. Una natura en bon estat és la millor protecció pel nostre futur. Si la tractéssim com cal, segurament aquest coronavirus que ara tant ens preocupa ho hagués tingut molt més difícil per saltar del seu hoste a l’ésser humà.

Eva van den Berg, periodista

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Bestmixer. Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns! 

EL QUE NECESSITES A un sol clic