Insensibilització, un obstacle més en el viatge de la Cigonya blanca

Insensibilització, un obstacle més en el viatge de la Cigonya blanca

A les darreres setmanes, ens hem acostumat a veure grups d’uns ocellots de dimensions considerables sobrevolant el cel, de tonalitat poc acolorida: cigonya blanca. Aquest ocell és conegut per la seva abundància i per la majestuositat amb què es mou en el seu entorn. Hom sap que és objecte d’històries i llegendes, i fins i tot és una espècie emblemàtica de molts llocs, com als Aiguamolls de l’Empordà on va ser reintroduïda. De fet, el consorci de l’Estany va dur a terme, el 2006, un projecte per reintroduir la cigonya blanca al Pla de l’Estany.

Però, com és que últimament en veiem tantes? Arribada la tardor, algunes espècies d’ocells abandonen la zona de cria per viatjar fins a un ambient més favorable per passar l’hivern. És el cas de l’oreneta cuablanca o el rossinyol comú, i és clar, també de la cigonya blanca, entre molts d’altres. En aquest cas, aquestes comunitats d’ocells hivernaran a diferents punts d’Àfrica, algunes, fins i tot, creuaran el Sàhara sencer. No és d’estranyar doncs, que tots els exemplars de cigonya blanca que han criat o nascut a centre Europa passin per sobre nostre al llarg de la tardor. De fet, a l’estret de Gibraltar a aquesta època de l’any es poden veure centenars de cigonyes en migració en un sol dia, ja que la ruta menys arriscada és aquella que travessa menys quilòmetres de mar.

Malgrat tot, aquestes migracions s’allarguen diverses setmanes, per tant, els cal fer parades per descansar. Tot i que la cigonya blanca és originària de zones humides, se sent còmode en un hàbitat urbà, ja que li agrada reposar a llocs alçats. Això suposa un risc afegit, a causa de la intervenció de l’home. Cal tenir en compte que durant aquest llarg viatge ha de superar: línies elèctriques, caça furtiva, etc. Tampoc és estrany veure cigonyes blanques parades en abocadors, per elles els pot semblar un recurs fàcil d’obtenir, però en realitat s’arrisquen a empassar-se plàstics o quelcom no desitjat.

En altres casos, l’obstacle que més els pot perjudicar és el mateix cansament, i per tant no poder-se parar on voldrien. A primers de setembre una jove cigonya blanca, segurament migradora, va parar-se a la punta sud de l’Estany, en un moment molt freqüentat de vianants que no es van pensar dos cops a acostar-s’hi i fer-hi fotos, fins i tot amb el gos. El pobre exemplar mirava d’allunyar-se però el cansament no el deixava marxar massa lluny. La nostra pròpia inconsciència pot ser doncs, un obstacle aquesta migració tan perillosa. Cal tenir en compte que la fauna salvatge rarament vol ser visita per humans, i si ho fa, és que alguna cosa falla, com és el cas d’aquesta cigonya blanca esgotada i molestada.

Un altre exemple és el cas de donar pa als ànecs. Tot i que se’l mengen de bon grat, el pa moll els hi infla l’estómac i els impedeix incorporar la proteïna que els fa falta. Si veieu un ànec amb una ala mal posada, segurament tingui “Ala d’àngel”, en aquest cas quan la mare gestava els ous, no va poder incorporar prou proteïna, causant aquesta malformació.

Visitar la natura és un plaer saludable, però per poder seguir gaudint-la hem de pensar que som visitants a casa d’algú, i intentar que el nostre pas sigui el menys detectable possible. Qualsevol petita intervenció a la natura pot causar efectes negatius, encara que no siguem capaços de veure-ho al moment. LIMNOS

Insensibilització, un obstacle més en el viatge de la Cigonya blanca