Irena Visa

Irene Visa
Foto: Sílvia Poch

Irena Visa és @lafilla a Instagram. Una banyolina que fa 18 anys que viu a Barcelona que darrerament no para de presentar projectes.


 

Has guanyat la convocatòria de residència de Lo Pati i Bòlit amb el projecte “Ha plogut o han regat”!

“Ha plogut o han regat” és un projecte que fa un temps que vaig desenvolupant. Va començar a gestar-se quan, en començar a viure a Barcelona ara fa 18 anys, em costava entendre per què a vegades el terra era moll sense que hagués plogut. 

Vaig començar a qüestionar-me moltes de les hipòtesis que fem en relació amb una causa (pluja) i un efecte (terra moll) i vaig començar a intentar alterar-les. Deixava excrements de cabra banyolina als carrers de Barcelona o canviava les fulles d’un arbre de Correus per les d’un arbre del barri de Guèmol. 

Així va començar aquest projecte, que s’ha anat adaptant als llocs per on ha passat i ara el vull adaptar al paisatge Ampostí. Estaré un mes, al novembre, instal·lada en aquesta residència, al mig dels arrossars del Delta de l’Ebre. En tinc moltíssimes ganes!

També faràs una intervenció que al Museu Arqueològic de Banyoles? 

Sí! A partir del 2 d’octubre es podrà veure. He passat tot aquest estiu treballant-hi i és la primera vegada que ensenyo la meva feina a Banyoles. Vull que sigui un homenatge al museu i, sobretot, a les seves vitrines. 

Per què “@lafilla?”

Quan era petita molta gent em coneixia per ser la filla d’en Visa, el fotògraf. “Ets la filla del fotògraf” va passar a ser una característica més del que jo era. Quan vaig marxar a viure a fora, vaig pensar que era una bona manera de no perdre aquest petit homenatge al meu pare, aquesta referència, i a les xarxes socials vaig seguir fent servir aquesta fórmula. Tot i això no és el meu nom artístic, és només un nom per a internet.

No ets fotògrafa? 

Soc llicenciada en Comunicació audiovisual, però després em vaig seguir formant com a escultora. Més tard vaig fer un màster en Belles arts i ara estic a punt de començar el doctorat. En la meva pràctica artística treballo a partir d’idees, de conceptes, que després formalitzo de la manera que penso que més convé. 

Diria que soc una persona curiosa i, com que he après diferents tècniques i disciplines, sense excel·lir amb cap d’elles soc capaç d’imaginar-me possibles resultats i portar-los a terme. 

Un bon exemple és el projecte seleccionat per a la Biennal de Girona d’aquest any, titulat “Això no és res”. Vaig treballar amb una foneria de bronze a Banyoles, la foneria Fabce, per fer una peça. Ells en saben molt i jo sabia que era possible fer-ho, gràcies a les meves nocions d’escultura. Amb la fotografia passa el mateix, conec les eines i les possibilitats i, quan cal, faig servir la foto en els meus processos, però mai m’he sentit fotògrafa. 

De manera directa o indirecta, Banyoles sempre ha estat molt present en tots els treballs que he fet i, últimament també he trobat grans artesans a la comarca que m’ajuden a formalitzar totes aquestes idees. I sobretot aquí hi tinc molts amics que m’inspiren. Si voleu, vegeu els meus projectes a www.irenavisa.com.

Moltes gràcies i molta sort amb tots els projectes!

A vosaltres!

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!