JOSEP HEREU

El banyolí Antoni Oliva va morir al camp de concentració de Gusen, a Àustria. Josep Hereu lo dedica el seu llibre “Testimonis sese veu”: un assaig que Eumo Editorial ha publicat aquest any

Josep Hereu

Abans d’escriure Testimonis sense veu ja havies publicat un altre llibre, cert?
Vaig escriure Raó i veritats, un assaig sobre formes alògiques de veritat, que Barcelonesa d’edicions, va publicar l’any 1998.

També he publicat altres obres, però són obres bàsicament acadèmiques, destaco El mal com a problema filosòfic, Barcelona 1993.

Parla’ns de Testimonis sense veu.
Es tracta d’una reflexió sobre les experiències dels supervivents dels camps de concentració nazis i soviètics. És bàsicament una reflexió filosòfica en tres grans apartats.
La primera part presenta les experiències dels testimonis supervivents sota sis grans aspectes en els quals gairebé tots coincideixen: que tots han sobreviscut per atzar, que tenen tots un sentiment de culpabilitat, que tots han sentit la responsabilitat de donar testimoni, que l’experiència concentracionària és indicible, que la memòria comporta l’oblit i, finalment, que van tenir gairebé tots un gran desencís quan van ser alliberats perquè la gent no creia el que explicaven.

La segona part és una reflexió filosòfica sobre el testimoni i la varietat de sentits que pot tenir; i la tercera part és un al·legat sobre la veritat estètica com a complement de la veritat històrica.

Per què escrius un llibre com aquest?
En part la casualitat i en part la convicció. En un moment donat vaig començar a llegir literatura sobre testimonis de camps de concentració – nazis i soviètics – i vaig pensar, al cap d’un temps, que podia ser interessant fer una reflexió filosòfica sobre aquests testimonis, ja que el tema de fons és el tema del terror, una variant del tema del mal, que sempre m’ha interessat.

De la conjunció d’aquests dos motius n’ha sortit aquest llibre; però tinc encara molt material per a més llibres sobre aquest mateix tema, en el qual ara mateix estic treballant.

Abans d’acomiadar-me, quina relació tens amb Banyoles i amb Antoni Oliva?
A Banyoles hi tinc dues germanes. Una d’elles està casada amb l’Antoni Oliva, que el seu onlce és qui va morir a Gusen i a qui li dedico el llibre.

Moltes gràcies pel teu temps i per presentar-nos l’assaig!
Gràcies a vosaltres

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns! 

EL QUE NECESSITES A un sol clic