La força sàvia de l’amor

Si, com diuen, la fortuna és tan variable com la lluna (poetització desfermada dels versos goliards, passats pel sedàs de la musicalitat gràcies a Orff, a la centúria del XX: “o fortuna, velut luna”), tal vegada sortejar el futur amb els daus de l’èxit és un risc innecessari.

Si, com diuen, la fortuna és tan variable com la lluna (poetització desfermada dels versos goliards, passats pel sedàs de la musicalitat gràcies a Orff, a la centúria del XX: “o fortuna, velut luna”), tal vegada sortejar el futur amb els daus de l’èxit és un risc innecessari. A l’obra El camí de l’amor, escrita per Eva Mengual, les delícies d’un sentiment que resulta dissortat, per a la protagonista, i aparentment victoriós per a en Liam, qui l’ha estimada, culminen en una felicitat sorprenent per a ella: un goig no pretès que, com totes les coses grans, arriben sense cremar el motor de l’ambició. Hi ha fracàs en l’amor per a la Márie, transformat en la sublimació de tal sentiment, sota la forma dels braços de la maternitat amb què ella acollirà i cuidarà el seu nadó. Això demostra com, al llarg del tram, sovint les espurnes de felicitat neixen després d’un foc apagat: allò que deflagra, i fa mal, pot engendrar bellesa, un cop s’ha esvaït com la pols. Els brins de goig que impregnen el cel de l’amor, l’amistat i els regals de la vida es paladegen quan no es cerquen, i així s’obren camí en el món dels petits plaers que ens ensenyen a compartir. La Márie, en aquest llibre, aprèn el valor de la força sàvia de l’amor gràcies a una maternitat que la sorprèn en un embaràs que sembla atropellar-li la rutina, i que, amb els mesos, la permetrà circular fluidament pels camins incerts, sorprenents i meravellosos que haurà de recórrer, com a mare. Aquest relat és un cant a la victòria de debò — aquella que no es busca —, a la força moral de la dona i a la valentia de ser mare, figura de qui el braó és retratat com a lleó: elegant i silenciós, quan té hàlit de manifestar-se, s’imposa en un paisatge de què és rei.

Dedico aquest article a la meva filla Mei, a qui desitjo un camí on hi hagi bellesa i la força sàvia de l’amor.

Text escrit per Marta Mitjans Puebla

Fotografia realitzada per Ruth Amaguaya

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!