La Pitjor Persona del Món i la mediocritat

Després de posposar-la durant dos anys esperant el moment indicat, va arribar l’hora d’obrir Movistar+ i de mirar la pel·lícula The Worst Person in the World (Joachim Trier, 2021). medioccritat

“12 episodis, un pròleg i un epíleg”.  Així s’expliquen trossets de la vida de la Julie, qui és, quins són els seus somnis, què li fa perdre la son i tot allò que potser voldria canviar.

La manera com se’ns planteja la història és com entrar dins el cap d’algú, com si ens deixessin mirar fragments d’una vida per un foradet. La vida d’algú que més d’una vegada ha pensat que era la pitjor persona del món. Em vaig passar la pel·lícula esperant que la Julie, faci alguna cosa realment greu i força preocupada perquè em sentia (una mica massa) identificada, però al final em vaig adornar que realment és la representació d’una persona intentant gestionar les coses com pot i buscant el seu lloc al món. És la mediocritat, és el “totes estem al mateix vaixell”, l’“anem tirant com podem amb el que tenim”.

Tendim a pensar que la mediocritat és dolenta, que ens fa ser menys, però en el fons és el que busquem molts. Calma, tranquil·litat, no tenir molt, però que tampoc ens falti de res, un cercle ni molt gran ni molt petit de gent que ens estima i que estimem i una vida sense grans alts ni baixos. 

És la història d’una persona perduda intentant fer-se un lloc, intentant trobar-se i amb una sensació constant de “perdre el temps”. “Perdre el temps” entre moltes cometes i amb el significat que, segons la societat, per l’edat, hauria de saber el que vol fer amb la seva vida, una feina i parell estable i, fins i tot, s’hauria d’estar plantejant començar a formar una família perquè “si no després serà massa tard”. Sovint es criminalitza molt el fet de no tenir les coses clares i anar saltant d’una professió a una altra o d’una parella en una altra, intentant buscar allò que t’emplena. Està mal vist el fet d’equivocar-nos, d’escollir “el camí erroni”, però sense això mai ens arribaríem a conèixer. I què si algú ha començat tres graus universitaris diferents? Ha perdut tres anys? No ara ha descobert que cap de les tres coses li agradava. Potser aquesta persona no sap el que vol, però sap el que no vol, que a vegades això és igual o més important. 

Sempre acabo fent les mateixes referències, potser perquè s’han convertit en el meu espai segur, però The Worst Person in the World està exactament en el mateix lloc del meu cap que Fleabag i qualsevol cosa escrita per Sally Rooney, però sobretot a Conversations with Friends. Tenen la mateixa estètica, un rerefons semblant i totes m’han deixat destrossada i una mica més representada del que m’agradaria admetre.

Al cap i a la fi, salvant les distàncies dels diferents moments vitals on ens podem trobar, la pitjor persona del món som molts de nosaltres. Som gent normal intentant buscar el nostre lloc i sobrevivint tan bé com podem o sabem.

mediocritat  mediocritat mediocritat 

Júlia Bosch Juanola, @juuliabj_

secció Refent l’argument