Molt temptada a deixar-lo en blanc i fer vaga. Perquè cal conscienciar que el que batallem cada dia és injust i cansat; i ens mereixem ballar amb la vida i prou, sense guerrejar-la, sense reivindicar ni conquerir res. Però el 8M és dia de lluita, d’esbombar que n’estem molt fartes, però que mai ens faltaran forces per fer-nos respectar.
Transformarem el que faci falta per gaudir d’un present ple; sigui omplint les guies docents de realitat; condemnant tots els pedòfils pertorbats; denunciant la hipersexualització i la perversió del desig; farcint les pantalles, les xarxes i els ideals amb cossos reals; impartint una bona educació sexual; i començant la revolució des de la canalla, des de les arrels.
Queda moltíssima feina a fer, moltíssima, perquè la podridura és estructural i caldria dinamitar tot l’esquelet. Aconseguirem més canvis, i més ràpid, i lluitarem sempre per la vida que volem. Però no ens robareu més temps que això, de veritat, a la VIDA ni us hi acostareu.
Marta Sala Tarradas – Feminismes