La vida insignificant d’una gran dona

Hi ha cops en què els esdeveniments quotidians semblen frenar una etapa i descloure’s en un món nou que se’ns obre en el tram. Quan això passa, tot sembla erigir-se en una nova existència, desconeguda i abocada al misteri. Així succeeix a Ha anat així (È stato cosí), obra de Natalia Ginzburg on la veu narrativa, conscient i condolguda pel plor dels anys damunt la seva (gairebé) imperceptible existència per a molts, relata les vicissituds que se l’emporten com el vent, ara i adés. Ho fa amb polsos reposats, talment com si la tristesa se li hagués imposat silueta dins la sang: explica la indiferència rebuda al llarg dels anys, el sentit d’un amor no correspost i la resignació davant l’engany, la desesperació per la pèrdua d’una filla i el coneixement de l’amistat que no és pura — sinó interessada —, des d’una prosòdia embafada de detalls que reposen al bell cor d’una sensibilitat condemnada a l’anestèsia de viure entre tons grisos. Amb tot, el color es desperta de forma indòmita en la trista protagonista de l’obra, a través d’un llenguatge on cada paraula té el seu to i revela el poder d’observar la grandesa d’allò més petit. I, sobretot, brolla a dolls gràcies a l’ambivalència narrada amb mestratge: les escenes aparentment minúscules de la vida d’una (invisible) gran dona mal amada que sap cosir, amb els pedaços del desconfort, un teixit psicoanalític, a fi de vestir tothom que l’envolta.

Marta Mitjans Puebla

Coberta del llibre Ha anat així (Natalia Ginzburg). Imatge extreta de: https://www.casadellibro.com/libro-ha-anat-aixi/9788494595363/5252794 (data de consulta de l’enllaç: 03.05.2022).