L’economia que vindrà
Oda a la natura, una reflexió actual
Tant de temps ens hem cregut desconnectats, aliens, en caixes de ciment, pensant que no teníem res a veure amb ella. Considerar-la com una opció de lleure era el més comú…
i per tant, no podem existir sense ella perquè som el seu producte. Som una de les criatures que permet a la seva falda, alimentant-la amb aire net i aromàtic, aigua fresca i dolça i aliment que creix en la seva terra.
El color verd de la mare natura eixampla els sentits, la seva realitat no es pot obviar; sense tocar, sentir, olorar el que és viu, ens morim a poc a poc. Tot el que ella ofereix generosa, inclús la música del vent, la companyia del cant dels ocells…
el que més impacta en un lloc erm, mort, és el silenci buit, que eixorda. Tant si és en un espai tancat de ciment com en un bosc recent cremat…on no hi ha vida no hi ha so.
Tot el que ens ofereix la mare a la seva falda és infinit per a una felicitat infinita. Ens en adonem per fi? Com el pigment i l’aroma d’una flor poden produïr tantes reaccions internes, un llenguatge d’amor. Donar abundància és la seva essència. Podríem aprendre’n?
Si considerem aquest un principi, podríem a partir d’aquí, generar una concepció de la vida més coherent amb el que som? Penso que sí, que des d’aquí podem valorar més, desitjar menys i ser més conscients que tots som una xarxa sobre un únic espai que és la Natura.
Cultivar, valorar els que cultiven, donar quan un té més, perquè sí, fer xarxa amb els del costat i recuperar el tacte de les coses vives, de les matèries nobles com la fusta, el teixit vegetal…
Sembla senzill i ho és. Com podem reinventar-nos? Ja hi ha éssers humans que porten temps experimentant amb solucions més coherents, potser podem buscar-los i aprendre’n. Objectes, menjar, costums…les solucions ja estan en marxa en algun lloc.
I observar la màgia del creixement de la vida en qualsevol planta, perquè com és a fora és a dins, diuen, i així entendre que també som abundants.
Avui us volia invitar a aquesta reflexió que prové d’aquests dies especials de renaixement. Molt vinculada a la nova economia que vindrà i a la consciència del residu zero a casa nostra, que és a tot arreu.
Laia Riart
L’economia que vindrà
L’economia que vindrà