Les petxines de pelegrí

L’any 2012, durant l’elaboració d’una rasa per passar nous serveis a la plaça del Monestir, es va localitzar una part de l’antic cementiri medieval del cenobi. En total, es van identificar 97 individus corresponents a habitants de Banyoles, ja que els monjos s’enterraven a banda, a l’interior de l’espai monacal. L’estudi antropològic de les restes òssies ens permet saber que la majoria dels sepultats eren adults, tant homes com dones, mentre que només una petita part eren adolescents o infants. Pel que fa a l’edat de defunció, només tres individus –dos homes i una dona– havien superat la barrera dels 60 anys; l’esperança de vida, doncs, era molt més baixa que en l’actualitat. L’estatura mitjana dels homes adults era de 166 cm, mentre que de les dones era de tan sols 154 cm, unes xifres baixes, però no tan distants a les actuals a l’estat espanyol, que se situen en 174 cm en el cas dels homes i 163 en les dones, segons l’OCDE.

Seguint el ritu cristià, els difunts eren enterrats nus, sense cap mena d’aixovar –tradició pagana–, i simplement embolcallats amb una mortalla. En alguns casos, tanmateix, es va documentar la presència de les denominades “petxines de pelegrí” com a acompanyament funerari. Es tracta de fins a cinc exemplars de dues espècies diferents, la Pecten jacobaeus i la Pecten maximus, la primera d’origen mediterrani tot i que també es troba a les costes gallegues, mentre que la segona és exclusivament atlàntica. A totes elles se’ls feren dos forats a la base per tal de poder ser penjades. A aquestes petxines també se les anomena vieires, del llatí veneria, coneguda com la petxina de Venus, deessa de la mitologia romana associada a l’amor i la bellesa. Precisament en l’icònic quadre “El naixement de Venus”, del renaixentista Sandro Botticelli, es pot veure a la deessa arribant a una platja al damunt d’una valva de vieira.

La troballa de petxines del pelegrí en enterraments és habitual en els s. XII i XIII i cal relacionar-la amb el pelegrinatge que els feligresos feien a Santiago de Compostel·la. En arribar se’ls feia entrega d’una petxina com a mostra d’haver culminat el camí, que durant la tornada duien penjada del coll o cosida a la capa o al barret. Molts, a més, decidiren enterrar-se amb ella com a símbol de la seva fe i espiritualitat.
Aquestes petxines estan exhibides al Museu Arqueològic fins al 7 d’abril en el marc de l’exposició temporal “Ossos: Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”. La mostra ens aproxima a les difícils condicions de vida de l’edat mitjana a través de l’estudi de les restes òssies. Una experiència que no us podeu perdre.

Museu Arqueològic de Banyoles