Les violències sexuals

“No és la part que em toques, sinó com la toques”. Així ho afirmava la sexòloga i terapeuta Gestalt Marta Jaume: “no cal que et toqui els genitals. Fixa’t, quan vas al metge te’ls toca i no et sents agredida perquè s’està fent amb respecte i de forma tècnica. En canvi, jo et puc tocar el braç, que d’entrada no és una zona erògena, i ho puc fer d’una manera que s’hipersexualitza i que et sentis envaïda, perquè aquest contacte tu no el vols. I és aquí on hi ha la forma abusiva, el com ho toques farà que et sentis i siguis abusada”.

La violència sexual no només s’equipara a la violació amb penetració vaginal. És cert, la violació n’és una expressió, però n’hi n’hi ha moltes altres i cal visibilitzar-les per no nodrir l’imaginari d’una única forma. És irreal. De la mateixa manera que “són poques les agressions sexuals en què també hi ha ús de la força extrema i lesions físiques”. Tal com constata la Guia per informar sobre les agressions sexuals, molt sovint els agressors són homes propers – amics, parelles, familiars, professors – que utilitzen com a arma la confiança, l’abús de poder, el xantatge o substàncies que inhibeixen la voluntat.

Cal visibilitzar totes les expressions de violències sexuals, sigui un abús sexual, una agressió, una violació, tocaments, assetjament, exhibicionisme i un llarg etcètera; totes aquestes formes d’invasió i de falta de respecte al cos, als límits i a les nenes, nens, noies i dones.

Marta Sala Tarradas – Feminismes