Maltractament encobert de tenir animals domèstics

---

El fet de ser “amos”, “propietaris”, “tutors”, o la paraula que vulguem fer servir només és una manera d’amagar el maltractament encobert de tenir animals domèstics.

Per moltes lleis de protecció dels animals que facin, cap té en compte el maltractament (que no físic) que és tenir:

• Gats i gossos que reben menjar que no tastarien mai si visquessin en llibertat (arròs i patates bullides, farina de peix reconvertida en granulats…) i que aquest excés de carbohidrats fa que desenvolupin malalties i sobrepès.
• Gossos durant hores i hores dins d’habitatges, sense poder fer les necessitats fins que arriba el propietari i decideix que ha arribat l’hora.
• Ocells engabiats sense poder volar.
• Manca de relacions afectives amb altres congèneres de la seva espècie.
• Inexistència o nivells molts baixos d’exercici físic -allò que prediquem que hem de fer els humans-.
• …

Això sí, els propietaris d’animals domèstics sempre es justifiquen dient que els “seus” estan molt ben atesos i que no els hi falta de res. Però no s’entén perquè aquests propietaris han de tancar la porta, lligar-los… per evitar que “s’escapin”. No els hi falta de res dels del punt de vista antropocèntric, però realment els hi falta el més important, la llibertat.

Fa anys ningú qüestionava els zoos, aquàriums…, i les escoles hi portaven els alumnes de visita “cultural” on teòricament els animals disposaven de menjar, allotjament, serveis veterinaris i hi vivien de meravella. Finalment, alguns d’aquests zoos ja s’han començat a desmantellar o reconvertir.

Us imagineu un humà sent la mascota d’una altra espècie “superior”? Encara que aquest humà rebés totes les atencions possibles -hagudes i per haver-, penseu que la seva vida seria lliure?

Espero que en el futur pròxim, els humans ens adonem de la salvatjada que és tenir “mascotes”.

Ben atentament

Robert Serra