Marc Crehuet
Fotògrafa: Viridiana Morandini

 


El banyolí Marc Crehuet inaugurarà el BCN Film Festival 2022 estrenant el seu nou llargmetratge Espejo, Espejo. El cineasta es va fer popular a Catalunya amb la sèrie Pop Ràpid i, va saltar a la fama a l’Estat amb la pel·lícula El rei borni, adaptació de la seva pròpia obra teatral del mateix nom, que escriu i dirigeix.

 

 


A la Becket vam veure La morta de Pompeu Crehuet, que va patir moltíssim les conseqüències de la pandèmia.

Sí, van tancar-ho tot una setmana després de l’estrena. Estàvem tristos i desconcertats, com tothom, sense saber si es podrien fer més funcions. Finalment, vam reprendre les funcions, en condicions estranyes, adaptant escenes per les recomanacions que venien del Govern, com els petons entre els actors i moments d’excessiva proximitat física. Els actors i actrius sortien cada nit a defensar l’obra amb valentia. 

Jo la vaig gaudir moltíssim!

Gràcies! Les funcions es feien amb menys espectadors, però, certament, es mostraven molt entregats i les emocions es palpaven a l’ambient. 

En aquell moment, amb la productora Rodar i Rodar, ja treballàvem en la preproducció d’Espejo, espejo, que vam rodar l’estiu del 2020.

Quan i on podrem veure Espejo, Espejo?

Fa gairebé dos anys del rodatge i, per fi, puc dir que… aviat: tenim l’honor d’inaugurar el BCN Film Fest el 21 d’abril. És molt especial poder estrenar a casa, als cinemes Verdi, sempre n’he sigut usuari i fan! Estic molt agraït als productors, que van confiar en mi i de la llibertat creativa que em van donar. I estic encantat amb el superequip, malgrat que rodar en plena pandèmia va generar problemes, com aturar el rodatge 10 dies, va propiciar unió i complicitat.

Què ens pots explicar de la pel·lícula? 

Doncs és una comèdia coral amb un punt fantàstic. Una workplace comedy (comèdia d’oficina) que diuen els anglosaxons, amb els embolics propis d’aquest gènere, però amb un component diferent: els protagonistes parlen amb els seus propis reflexos davant del mirall. Parteixo de la idea que tots parlem una mica amb nosaltres mateixos. Evidentment, no ho fem literalment, no dialoguem amb els nostres reflexos en veu alta (o sí?), però crec que tenim un diàleg obert amb diferents aspectes de la nostra personalitat, sobretot, quan estem sotmesos a pressió o hem de prendre decisions importants. Doncs bé, a Espejo Espejo passa tot això: els personatges tenen problemes a les seves vides i els discuteixen amb les seus reflexes. I això dona molt joc per la comèdia i la reflexió. 



Malena Alteiro, Santi Millán, Natalia Molina, Carlos Arces, Carlos Bardem, Loles León i l’enyorada Verónica Forqué… Com et sents després de dirigir artistes tan famosos? 

Em sento molt afortunat. Primer perquè són els actors i actrius que m’imaginava d’entrada. Tots es van mostrar interessats. I, després, perquè tenen un gran nivell interpretatiu. Tot i que  també els va ser un repte, perquè havien de fer dos papers: el del seu personatge i el del seu reflex. Els demanava que imitessin els seus propis moviments davant el mirall… una bogeria. Però estaven disposats a jugar, a enriquir la peli amb propostes.  Ens hem entès molt bé, perquè són bona gent. Què més puc demanar?

Marc Crehuet
Fotògrafa: Viridiana Morandini.

Prefereixes dirigir teatre o cinema?

Si em guio per la meva vocació, diria que cinema, perquè jo era dels que ho tenia clar des de ben petit, que volia ser director de cinema. Però com a espectador, el teatre sempre m’ha agradat i des que el vaig provar, no l’he volgut deixar. Al teatre tens més temps per treballar amb els actors. Al cinema supleixes la manca de temps amb una sèrie de recursos per portar a l’espectador on vols. Tanmateix, s’assemblen en l’essència: jugar a crear un món diferent, a fer creure una mentida amb un grup de còmplices.

És massa aviat per preguntar-te què serà el pròxim?

No és que sigui aviat, però prefereixo no parlar-ne fins que, com diuen, “estigui al sac i ben lligat”, encara que me’n mori de ganes!

D’acord! Moltes gràcies, Marc, i molts èxits!

Un plaer. Em fa molta il·lusió, com a banyolí, sortir a la revista que sempre hi ha per casa des de quan era petit. I espero que els banyolins i banyolines vagin al cinema a veure Espejo Espejo, que s’ho passaran molt bé.

VOLS COL·LABORAR A LA WEB?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!