Marc Riera

MARC RIERA

Arquitecte, professor d’arquitectura a la UdG i President del Col·legi d’Arquitectes de Girona.
L’entrevisto mentre estem asseguts en una “cadira Barcelona” dissenyada pel prestigiós arquitecte Ludwing Mies van der Rohe, un dels seus referents.
L’arquitecte Banyolí, Marc Riera, va assumir el càrrec de president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes, ara farà un any.

---

L’HAM: Com valores aquesta experiència al capdavant d’una institució tan important?

MARC: Molt positivament. És veritat que ja havia estat quatre anys en una junta directiva i, després, quatre anys més com a secretari tècnic/gerent i, per tant, tenia un coneixement considerable del Col·legi. Em vaig agafar el càrrec amb molt de respecte, il·lusió i responsabilitat. I estem molt contents de la feina realitzada aquest primer any.

L’HAM: El teu pare va ser arquitecte i també president de la Demarcació. Creus que això et va influenciar?

MARC: Segur. Els meus pares em van ensenyar a estimar l’arquitectura de ben petit. Visites, llibres, viatges… van cultivar el meu interès per aquesta disciplina tan transversal. Les arrels de la nostra comprensió de l’arquitectura, com planteja Peter Zumthor, resideixen a les nostres primeres experiències arquitectòniques. Per això la Demarcació de Girona del COAC va impulsar, a les escoles, el projecte “Ensenyar arquitectura, aprendre arquitectura”, en el qual vam col·laborar amb la meva mare.

Pel que fa al col·legi, considero molt important intentar des de les institucions, ajudar al col·lectiu, i aconseguir posicionar l’arquitectura i l’arquitecte a la nostra societat.

L’HAM: Has parlat de viatges. Aquest any, la menció especial del jurat del Premi FAD internacional d’arquitectura ha sigut per un estudi banyolí per un projecte d’una llar d’infants a Tailàndia.

MARC: Efectivament. En Pau Sarquella i la Carmen Torres, que han estat 4 anys de docència a Bangkok, han aconseguit una menció especial del Premi FAD Internacional amb el projecte de la llar d’infants BangNongSaengKindergarten, i també han sigut guardonats amb el Premi de la Opinió (votat per la resta de finalistes i socis del FAD).

En aquest cas, el premi em fa una especial il·lusió, perquè a en Pau i la Carmen els tinc una estima personal, i hem col·laborat conjuntament en alguns projectes.
Podem estar molt orgullosos de la qualitat dels arquitectes del nostre territori, ja que l’arquitectura gironina té una gran projecció nacional i internacional.

L’HAM: Tu també has viscut a Barcelona, Milà, Londres… per què tornes a Banyoles?

MARC: Les tres ciutats que has anomenat són fantàstiques capitals, amb una vida i intensitat especials. Recomanaria a tothom que pugui, que gaudeixi de l’experiència de viure en alguna gran ciutat, per després valorar el que tenim aquí. Jo no canviaria la meva vivència per res del món… Tot i això, sempre he tingut clar, que voldria acabar vivint a Banyoles, i sobretot, que fos on creixessin els meus fills.

L’HAM: Com veus Banyoles, i el seu futur?

MARC: Urbanísticament?

L’HAM: Per exemple?

MARC: Doncs, crec que estem en un moment clau de la nostra ciutat. S’està desenvolupant un pla general, amb un seguit de plans especials, que seran els que definiran la Banyoles dels pròxims 20 anys. Hem de ser innovadors!!! Podem amb la seva definició urbanística, influir en la manera de viure de les persones i, per tant, crec que seria molt interessant que institucions, partits polítics, professionals, ciutadans… hi treballéssim alineats per aconseguir configurar aquesta ciutat que deixarem als nostres fills i als nostres nets.

L’HAM: Estem parlant del sota monestir?

MARC: Estem parlant de moltes coses. El sota monestir, el front d’estany, la connectivitat entre barris, la xarxa de carrils bici, les zones verdes, els equipaments, l’habitatge… Al final, com he dit abans, l’urbanisme i l’arquitectura, poden ajudar a millorar la vida de les persones.

Estem parlant, en definitiva, d’intentar aconseguir la ciutat ideal.

L’HAM: Moltes gràcies pel teu temps.

MARC: Moltes gràcies a tu!