Mengem per alimentar-nos o per convenció social?

i com afecta això al residu domèstic

El menjar en el Residu Zero
El menjar en el Residu Zero

Una de les màximes del Residu Zero és simplificar la nostra vida sense per això haver de renunciar al benestar. Mengem per alimentar-nos o per convenció social?

Senzillesa en el menjar, mengem per alimentar-nos sempre?

O mengem perquè és l’hora de menjar, perquè s’ha de menjar una mica de tot, perquè hem de menjar entre tres i cinc cops al dia…, etc.
Mengem perquè té bon gust a la punta de la llengua, mengem per a socialitzar-nos (quan anem a fer un dinar a casa d’algú per exemple), fem dos plats i postres, mengem perquè s’ha de menjar.
Mengem perquè estem tristos, ansiosos, mengem per no fumar.

Quantes vegades escoltem el que necessita el cos en el moment, la quantitat que necessita, l’efecte que fa no només a la punta de la llengua sinó a tota la resta del tub digestiu i el cos? Què passaria si no mengem tant, si ens escoltem?

Hi ha molts llocs del món on només fan un àpat al dia per tradició (no per carència).
Hi ha monjos budistes que deixen de menjar a les 12 h i dejunen fins a l’endemà.
La medicina higienista promou des de fa segles els dejunis
i a la nostra cultura tenim dites que diuen: 
menja poc, respira bé i pensa bé
menja poc, dorm poc i viuràs més
si fer anys et convé, menja poc i paeix bé.

L’alimentació causa impacte directe sobre el cos i la nostra salut. En el Residu Zero es promou la compra a granel de matèries primeres per evitar els envasos de plàstic innecessaris però també que aquestes matèries primeres siguin de qualitat, ecològiques (sense residus químics afegits), que hi hagi una concepció de salut en la tria que fem cada dia.

Una concepció de salut i una intenció constant en ella, tant la pròpia com en la del global perquè, no som nosaltres que participem activament en el que ens ofereix el mercat?

Si la nostra demanda com a consumidors s’enfoca en productes de qualitat, a granel, sense químics afegits, poc manufacturats, potser podrem deixar de promoure l’ús de plàstics i tòxics arreu. Això ja és un moviment internacional amb milers d’actius; una de les persones destacades que treballa i promou la salut i el residu zero:

Massimo Bottura, “el problema no és el menjar, sinó l’estil de vida”.

*Quin percentatge dels nostres residus ve generat per l’alimentació que tenim i com podem posar-hi remei?

Després de llegir que el 40% del menjar que es produeix als Estats Units no es menjarà mai, (també aquí ), us deixo alguns consells trobats en l’abundant literatura sobre aquest tema.

Podem reduir el consum amb diferents iniciatives per a no malgastar menjar i així valorar més el que ingerim també:

*Escoltar el cos més que les convencions socials. El que és bo a la punta de la llengua pot no ser-ho tant a la resta del cos.
*Guardar el menjar correctament perquè es conservi més.
*Comprar amb una llista i no comprar més del que es vol.
*Comprar de l’estació i de km0, això és al pagès o productor més proper, així serà més barat i més fresc.
*Assegurar-se que les ofertes les menjarem i no n’haurem de llençar o se’ns faran malbé si les comprem
*No anar a comprar amb gana
*Combinar-se amb els veïns i amics per a menjar diferent o per deixar de cuinar algun dia.
*Utilitzar bosses de roba per a la fruita i verdura i pots de vidre pels altres productes.
*Buscar opcions per aprofitar les restes de menjar amb imaginació (salses, condiments, plats nous, caldos).

Us deixo per acabar, el link d’un documental sobre el menjar produït, i el menjar malgastat al món.

Mengem per alimentar-nos o per convenció social?

Laia Riart i Soler – Residu Zero

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Bestmixer. Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns! 

EL QUE NECESSITES A un sol clic