LA VIDA SENSE MÒBIL

la vida sense mòbil

Un espai per a recordar

La vida amb mòbil fins fa poc era inimaginable. No fa pas tant que existeixen aquests aparells, jo vaig tenir el primer quan anava a la facultat i d’això no arriba pas a 25 anys.

Ara ja no ens imaginem sense cotxes, sense ordinadors però sobretot, sense mòbils. Què faríem mentre esperem que bulli l’aigua del sopar? Mentre els fills aconsegueixen jugar sols cinc minuts? I al vespre? Ni imaginar què es pot fer al vespre sense la letargia davant els aparells.

Com canvia la vida.

Quan era més jove vaig fer un viatge llarg i recordo estar en una zona remota d’Indoxina i sorprendre’m moltíssim com passava la tarda l’amo de la casa on estàvem: assegut en una tarima observant com els seus gossos jugaven, les gallines picotejaven i el porc rondava per allà. Un posat serè, no era vigilant, era observador de la vida, sense més.

A Itàlia tenen una expressió que es diu : «dolce far niente» que més enllà dels tòpics reivindica l’estar per sobre del fer. Contemplar, olorar l’aire i mirar la llum del dia, degustar el menjar a poc a poc.

Aquestes actituds, sensacions, percepcions, havien format part de la nostra realitat fins fa poc, a l’era de les presses. Ara s’han d’evocar com a experiències quasi mitològiques.

Fa poc vaig fer la primera experiència de tres dies sense mòbil; sí, ho vaig aconseguir i vaig recordar tot això que escric. Vaig tornar a recordar les idees que et venen en aquests moments de no fer res entremig de les coses. Com entren les idees quan tenen espai per a fer-ho. Vaig recordar què era estar present en mi tot el dia i la sensació de realitat que es desperta.

Els mòbils activen constantment el mental, amb imputs lleugers on sovint, molt sovint, ni tan sols fa falta activar l’intel·lecte. I així ens passem el dia flotant en una bombolla d’imatges i pensaments insubstancials, completament desconnectats del nostre sentir intern. Sense espai per saber qui som a cada moment, a cada reacció.

Per a mi va ser una experiència quasi mística, tan adaptada he estat jo a les noves tecnologies. Una experiència que invito a fer a tothom qui vulgui tornar a ser.

Retornar la utilitat vertadera a aquests aparells i no deixar que siguin ells els que visquin els nostres dies.

Quantes idees podran arribar, quanta consciència entrarà i quanta presència amb les persones que ens acompanyen en el dia a dia.

La vida sense mòbils sempre ha sigut, només ens hem desviat una miqueta.

Algunes idees per a treballar la creativitat mentre li donem espai? mira’t això:

– OPCIONS i

– JARDÍ COMESTIBLE,  en començarem a parlar el mes que vé!

Laia Riart i Soler – Zero Residu

https://www.lham.net/category/zero-residu/

la vida sense mòbil