Moonlight (2016)

Moonlight
Drama en tres actes, 2016
Direcció: Barry Jenkins
Repartiment: Alex R. Hibbert, Ashton Sanders, Mahershala Ali… i més.

Pot veure’s a Amazon Prime o al DVD de la Biblioteca de Banyoles.

 

“Cada deu anys diu que es renoven totes les cèl·lules del cos. I per tant, del que era jo al 2007, ja no en queda res”.

 

 

I és que tot i que en Pau Vallvé decidís escriure aquestes frases el 2019 per començar el seu disc Life vest under your seat, els temes de l’autoconeixement i les identitats fa molt que ens interessen. Hi ha pel·lícules senceres on un es fa la pregunta històrica (però no resolta) de “qui soc” i “per què soc així”.

Moonlight explica en tres actes la vida d’en Chiron i els seus canvis durant (quasi) tres dècades. Al llarg de la seva infància, adolescència i vida adulta, la pel·lícula retrata la vida d’un afroamericà en un barri conflictiu de Miami dins d’una família on hi ha una relació d’abús i violència per part d’una mare que no l’aguanta ni el suporta ni l’accepta.

In Moonlight Black Boys Look Blue, que deia el títol del primer esborrany del guió. Una pel·lícula sobre la identitat, l’amor i les addicions de la família a través d’escenes doloroses sota la llum de la lluna on el protagonista s’enfosqueix tant que es torna invisible. I em sembla preciós.

Cada cop que repasso Moonlight em sorprèn que una ciutat com Miami pugui estar tan poc oberta al canvi en determinats barris. Que un nen com en Chiron pugui patir el virus de la homofòbia, l’abús i la marginació. I, de ben segur, que les vacunes per preparar-se pel canvi -que hi serà- son l’acceptació i l’empatia.

 

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola

 

artcinema