Mor Pere Esteba, veí de Banyoles

Ahir dilluns, 23 de març de 2020, ens va deixar. Faltaven dos dies perquè complís els 80 anys.

En Pere era pare de dues filles i de dos fills, així com també avi de dues nétes i de dos néts.

Se’n va anar, de Banyoles, tal com ens havia tingut acostumats: sense molestar, sense fer-se pesat. Portava dies que no es trobava bé però ni amb aquestes condicions ens va donar maldecaps…

A part d’avi i de pare, també era amic, algú amb qui sempre hi podies confiar, que t’ajudava si bonament li era possible.

Fill d’una família sincerament nombrosa nascuda a l’antic poble de Biert (més amunt del poble d’Adri, al peu de la serra de Rocacorba i amagat entre el bosc). Actualment aquest terme municipal pertany a Canet d’Adri.

De petit tingué 10 germanes i germans (sí, amb ell eren 11), però un se li morí de ben petit. La major part de les germanes i dels germans han viscut com ell a Banyoles i s’han fet pares, avis…

Quasi tota la seva vida l’ha desenvolupada a Banyoles casat amb la Maria des de fa 55 anys. Va tenir diverses feines però les dues amb les quals s’hi va estar més anys va ser amb Serra (de
Camós) i, sobretot, amb l’Ajuntament de Banyoles treballant amb la Brigada. El dia que es va jubilar li varen regalar un rellotge.

Era un bon paleta. La casa amb la qual vàrem viure el pare, la mare i els quatre germans la va construir ell amb la inestimable ajuda de la mare com a manobra. Se l’estimava molt, a la mare i la va estimar fins l’últim moment.

De petites i petits ens portava la piscina, a les fires… Estrenàvem sempre alguna peça de roba d’abric per Sant Martirià.

Els diumenges ens acompanyava a buscar bolets (a vegades, sense haver dormit massa…).

Com a anècdota, recordo i recordem que una tarda va sonar el timbre de la casa, va obrir la porta i l’esperaven una colla d’amics que el varen portar a Montilivi a veure el primer dels dos Girona – Barça. Va reconèixer tots els jugadors del Barça menys en Rakitic, que s’havia tenyit de ros.

Quan te’n vas, no te’n vas per deixar del lloc d’on véns un lloc buit, sinó que el deixes ple, ple de moments i de records que perduraran anys a la vida de les persones que t’estimen i et recorden.

Família Esteba Pujol