L’escriptora, filòloga i mestra, que l’any 2014 va escriure “Una dona d’aigua”, una novel·la ambientada a Banyoles, acaba de presentar el seu darrer llibre, un relatat intimista, però amb un rerefons històric molt ben documentat.
Núria, ja has escrit 9 novel·les!
Sí, la primera va ser Gran Cafè i la darrera Ànima de Tramuntana. Però, també he escrit tres poemaris, dos llibres de narrativa i he novel·lat la sèrie televisiva “Temps de Silenci”.
Abans de parlar de la novel·la que acabes de publicar, tinc curiositat per saber què et va portar a ambientar Una dona d’aigua a Banyoles, tenint en compte que tu no ets banyolina!?
Volia parlar de les emocions i aquestes estan representades, a gairebé totes les cultures per l’element aigua, un dels quatre elements de la terra.
Així que vaig buscar un lloc físic on hi hagués aigües dolces, que tingués riquesa en l’àmbit paisatgístic, humanístic, antropològic, històric, etc. I em va semblar que Banyoles era ideal.
Però he d’afegir que va ser una feina complicada, ja que s’ha escrit molt sobre Banyoles. M’ho vaig haver de llegir tot i fer molta feina de recerca, abans de començar a escriure.
Parlem d’Ànima de Tramuntana?
La novel·la tracta d’una arqueòloga que està investigant sobre dues noves tombes aparegudes la ciutat ibèrica d’Ullastret i, al mateix temps, està passant per un dol, ja que ha perdut una criatura en estat de gestació avançada..
La protagonista, a través de la recreació de la vida d’una dona ibera, les restes de la qual han aparegut en una d’aquestes tombes, fa un procés de catarsi. L’escriptura li serveix en bona part com a teràpia per afrontar la situació de dol, ja que la dona sobre la qual escriu va viure en el passat una situació similar a la d’ella.
Què t’ha portat a escriure-la?
La motivació té a veure amb els quatre elements de la terra. Com t’he dit, a Una dona d’aigua parlo de l’aigua i les emocions, però prèviament amb Rere murs apareixia l’aire com a element que simbolitza el pensament i La Filla de la neu (2015) està inspirada en el foc. Ara tenia ganes de parlar de la terra: dels ancestres, de la importància de l’arrelament a la terra com a font d’energia i de curació, de l’herència que portem al damunt… També, de com en els moments difícils, podem transformar les situacions , sobretot de pèrdues i de dols, a través de la reconnexió amb la nostra pròpia essència, que és univers i és terra.
El següent pas, doncs, buscar on s’ambientarà?
Exacte. Per parlar de la terra penso en la nostra primera civilització, la dels ibers indiketes o indigets que,per cert, també ocupaven el territori de Banyoles!
Alguna cosa que ens vulguis dir sobre els nostres ancestres?
He après moltes coses. Destaco que ells utilitzaven rituals de pas i d’acompanyament davant de la mort i consideraven que la vida i la mort són part del cicle de la nostra existència. Ara, en canvi, veiem com la mort s’ha convertit en un tema tabú. Però tots necessitem alguna mena de sentit de transcendència.
Gràcies i molts èxits!
A vosaltres. Espero que els lectors i lectores de L’HAM gaudiu de la novel·la!