Ohara: la delicadesa del paisatge

Ohara: la delicadesa del paisatge

En el món del teatre, anivellar els decorats de la pinta permet assolir un equilibri. Si l’aproximació a tota creació artística descobreix el vel d’un món nou, l’obra d’algú que s’impregna de més d’una cultura brinda un doll de saviesa indubtable. Tal vegada, aquest és el cas de Tatsuji Ohara (Tòquio, 1947), artista instal·lat en el seti català que, a guisa d’estil ben propi, sembla marfondre les vistes en una experiència sinestèsica: en els seus quadres la natura emula el moviment de la mar, i també recorda el so (cap allà on menen els colors) de l’aigua i l’aire. Entendre el diàleg entre les dues principals cultures que aquest autor ha respirat no és pa i nous; caldria una aproximació mesurada quant a tot allò que permet l’anàlisi d’una obra d’art, passada pel sedàs de l’hermenèutica. Amb tot, i a bell ull, no és baladí destacar la voluntat de mantenir la conversa entre dues civilitzacions llunyanes, com a alè que perviu en la seva creació pictòrica, plena de poeticitat: s’hi bufen els colors d’una naturalesa on es reivindica la llum, banyats pel ressò del Japó i, alhora, sense perdre el fil postimpressionista que la llum de Van Gogh va esfilagarsar a llocs diversos, en termes d’estil. Traslladant aquestes consideracions, de nou, a l’escena teatral, tal vegada aquesta obra és mostra d’una guindaleta que uneix les traces de dos bastidors distints, si bé reposen en les mateixes galotxes: paisatge català i (brins de) panorama japonès.

Marta Mitjans Puebla

 

Representació de Sant Joan d’Isil, per Tatsuji Ohara. Imatge extreta de l’enllaç indicat: https://www.frontissa.cat/noticia/44300/del-puig-major-a-les-valls-daneu-de-la-mar-salada-al-pirineu-axial (aquesta imatge ha estat descarregada el 10.12.2021).