Pacifiction (2022)

El cinema dels matisos – “Pacifiction”
Drama, 2022
Director: Albert Serra
Amb: Benoît Magimel, Sergi López, Lluís Serrat i Montse Triola

Es pot veure a (alguns) cinemes.

Vam anar a veure Pacifiction a l’estrena gironina als Cinemes Truffaut i és una experiència. Aneu-la a veure (sopats, són 3 hores). No es fa gens llarga: quan s’acaben les escenes hipnòtiques del final, et quedaries a viure a les seves platges del pacífic.

Pacifiction és un retrat ‒no una pel·lícula‒ del comissari polític encarnat per Benoït Magimel i les passions que sent a la seva feina. Seguim el primer personatge fictici de Serra i com surfeja les ones (el director ens regala diverses escenes explícites perquè entenguem més fàcilment la metàfora) per tal d’anar mantenint una reputació heretada. La pel·lícula ressegueix els seus impulsos (d’home, és clar), rodejat de la gosadia de les batalles de galls i dels ritmes de la discoteca. 

I és que és una pel·lícula per aprendre a narrar ritmes. Diferent de La mort de Lluís XIV (2016). Amb un equip pràcticament banyolí (amb alguna excepció, com la d’en Sergi López) i amb la palanca de ser una coproducció internacional, Serra construeix un alter ego de qui en sentim vibrar la por i les ganes de fugida, tant sigui sobre la moto d’aigua, el Mercedes o l’avioneta.

Aneu als cines abans no s’escapi aquest retrat de la masculinitat i la història del descens a l’infern d’un pregoner de bones notícies. I, si no, sempre podeu fer-ho a l’estil d’en Farriol: aneu-hi perquè és de Banyoles.

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola