Paisatges emergents

Paisatges emergents

A la nostra Comarca i arreu de Catalunya gaudim d’un paisatge valuós, ric, bonic… No és d’estranyar que ens espanti el pensament de veure’l esquitxat de molins eòlics o plaques fotovoltaiques, però el cert és que els combustibles fòssils s’estan esgotant i ens queda molt poc marge.

Amb dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN ) actualment només un 20% de l’energia prové de fonts renovables i d’aquest, un 61 % correspon a centrals hidroelèctriques; la resta, és d’origen eòlic o fotovoltaic bàsicament.

Segons l’ICAEN, al 2050 les necessitats d’electricitat s’hauran triplicat ja que l’energia provinent del petroli i el gas haurà disminuït molt, sinó desaparegut. L’ICAEN estima que per cobrir les necessitats energètiques de Catalunya, es necessitaran 950 km2 per ocupar amb plaques fotovoltaiques i/o aerogeneradors (un 3% del territori).

Llavors… si volem energia però ens costa acceptar que caldrà modificar el paisatge, tenim una paradoxa a resoldre.

Entre les coses a fer:

• Centrar l’atenció en l’estalvi i eficiència energètica i no només en la producció.

•  Localment fer que la producció sigui propera al lloc de consum, creant comunitats elèctriques i posant plaques en tots els teulats possibles, centres comercials, polígons industrials…
• Consensuar democràticament, ciutadans i administracions, les superfícies (zones industrials, ports, llocs abandonats, despoblats, no emblemàtics…) on instal·lar aerogeneradors i/o petits horts solars, anticipant-nos a les grans comercialitzadores.

LIMNOS i EMERGÈNCIA CLIMÀTICA PLA ESTANY