Palència

Palència

Palència existeix i no està ni prop de València, sinó que és una província de Castella i Lleó, ni els seus habitants són “palentianos”, sinó “palentinos” (en català, simplement, de Palència). Provablement, és la província menys turística de l’estat espanyol, així que si voleu fer una escapada lluny de les masses, visitar aquesta part de l’”ancha Castilla” pot ser un pla.

Hem demanat a una “palentina”, la Julia, que ens doni uns tips de la seva ciutat. Aquest són els seus top ten:

1. Des del Mirador d’Autilla, s’albiren més de 26 pobles que en podràs veure, sobretot, les torres de les seves esglésies. Aquestes, a més, estan representades en un mural de més de 30 metres construuït als peus del mirador. Els pobles que es deixen veure de la talaia natural estan escampats al llarg de la interminable esplanada de “los campos de Castilla”, camaleònica i espectacular totes les estacions de l’any.
La muntanya on s’alça el mirador està farcida de bodegues privades excavades sota terra. Els habitants de Palència les utilitzen per a guardar-hi el vi i els queviures i mantenir-los frescos. Els dies festius, els cellers-coves són un autèntic lloc de reunió. Només una d’aquestes coves és pública: Bodega Los Arcos, així que és el moment per parar-vos a fer-hi un berenar ben rústic i tastar la cuina de la regió: costelles, pebrots farcits, “jijas”, “lechazo” (anyell que encara s’alimenta només de llet), cecines, formatges… i vi amb gasosa servit en una gerra de fang, ben fred!.

2. A l’Hospital Sant Bernabé, fundat el 1183, es curaven els malalts pobres fins al 1977. Actualment, exposa la Colección de Medicina y Farmácia. Es pot veure una consulta, les sales d’esterilització i d’operacions amb esfigmomanòmetres, hemoglobinòmetres, una llitera, esquemes radiogràfics… i una farmàcia amb material del 1596.

3. El riu Carrión travessa la ciutat de punta a punta i tota la vora del riu pot fer-se caminant, creuant una enorme zona verda de boscos i parcs. Durant el passeig, es recorren algunes de les construccions més emblemàtiques de la ciutat: el puente de Hierro, la iglésia y la torre de San Miguel, el puente Mayor, el puente Romano, la Catedral, el parque del Sotillo i les Huertas del Obispo.

5. La calle Mayor té un quilòmetre de longitud i és un dels carrers de vianants i amb voltes més llargs d’Espanya, tres quartes parts estan cobertes de porxades sostingudes per un total de 199 columnes. Durant el passeig, es poden apreciar immobles de diferents èpoques, com el Casino de Palència, l’origen del qual es remunta al segle XVI, la Casa Junco, del segle XVIII, o els edificis modernistes que són obra de l’arquitecte Jerónimo Arroyo.

6. El bar Vivas, del Barri de Sant Pau, és un lloc local (molt local) amb menjar casolà d’alta qualitat
i preu bastant moderat. Caragols, crancs, escabetxos casolans, perdiu, “asadurilla”, “mollejas”, “jijas”…

És un bar molt petitó amb poques taules, molt bàsic i una mica allunyat del centre, però val la pena arribar-s’hi, si vols tastar una cuina ben autèntica.

7. La ciutat està als peus del Monte Viejo, que s’hi pot pujar a peu, amb bici o amb cotxe. Si feu aquest camí, trobareu, molt ben senyalitzats, la Casa Pequeña, un petit quiosc dins d’una casa particular on pots comprar pipes, patates, llaunes o porrons i prendre’l en el mirador Buenavista des d’on es pot veure tota la ciutat. I, una mica més amunt, El Refugio, un restaurant molt rústic, de menjar tradicional, en un entorn de bosc d’alzines. Si visiteu Palència a l’estiu, també hi ha les piscines a l’aire lliure.

8. Si us agraden els dolços, cal anar a Los Diez Hermanos. Serveixen gelats artesanals i dolços casolans típics de la zona: rosquillas de palo, horejuelas, ciegas o amarguillos.

9. El Café – Bar Alaska és el més antic de la ciutat, data de juliol 1936, i està carregat d’ambient.

10. Per acabar, el símbol més emblemàtic de Palència: el Cristo de Otero, una de les estàtues de Jesucrist més altes del món. Té més de 20 metros d’altura i fou realitzada per l’escultor Victorio Macho en l’any 1930.