El famós paper de vàter

Les últimes setmanes aquest producte va formar part dels titulars dels diaris en ser font de preocupació en el seu abastiment. Existeixen alternatives al seu ús?

El paper de vàter va sorgir fa poc més d’un segle en el seu ús estès. Abans s’utilitzaven fulles, escorces suaus, o papers de diari o propagandes.

Es calcula que la mitja és que un europeu actualment gasta 13 kg /any, per produir-ne s’han de talar 27.000 arbres/dia, més de 10 milions/any d’arbres tallats per a fer paper per al lavabo. Sense contar tota l’aigua que es necessita per a la seva fabricació i els químics afegits, això és blanquejants, colorants, etc.  Els productes que s’utilitzen en la fabricació del paper i sobretot en el blanquejat i perfumat estàn produïnt reaccions tòpiques en la pell d’algunes persones.

A Europa es calcula que el 40% del paper de vàter és reciclat només (als Estats Units el percentatge és de l’1%) això vol dir que la majoria de la matèria primera surt del bosc directament.

Amb aquestes dades de consum, tenim diverses alternatives en ús:

• Al Japó, els vàters inclouen una aixeta que se situa dins la tassa i que deixa anar aigua per a netejar-se després que hàgim acabat d’utilitzar-lo. És com una mena de bidet i vàter combinats.
• A Índia es renten amb aigua cada cop que tenen necessitats, un cubell ple està preparat al lavabo per a aquest ús.
• Dins el marc occidental s’estan gestant alternatives híbrides: una alternativa és comprar el paper de vàter  reciclat per reduir l’impacte ecològic de l’ús d’aquest producte. A les botigues de la comarca se’n pot trobar.
• També existeixen els rotlles de paper de vàter reutilitzables, això és, de roba, rentables.  Es poden trobar a la venda ja, són fragments de roba de tovallola majoritàriament, separables que s’humitegen i després de l’ús s’esbandeixen posant-se a la rentadora. Es calculen necessaris unes 20 unitats/persona per a tenir temps de fer tot el cicle de rentat i eixugat de les peces. Es pot habilitar  un cubell per a deixar-les mentre s’espera que hi hagi prou roba acumulada per a la rentadora i, si es pateix per a les olors, posar-hi un pessic de bicarbonat.

Si comprem paper de vàter reutilitzable, fixem-nos que el lloc de fabricació sigui proper i que hagin privilegiat l’ús de matèries ecològiques i orgàniques. També el podem fabricar nosaltres mateixos amb retalls de tovallola vella i tenir un lloc al lavabo on tenir-les a disposició.

• Una altra alternativa encara més a prop del residu zero és una esponja natural i un cossi d’aigua, tal com fem amb els nadons o un guant com els que s’utilitzen a la dutxa. Es mulla i es neteja. Podem buscar un cossi que encaixi al vàter de manera que quan acabem el podem col·locar i rentar-nos sense esquitxar pertot. O fer servir el bidet si en tenim.
• Avui en dia també existeixen a les botigues unes aixetes que s’acoblen al vàter per a netejar-se. La seva instal·lació és senzilla i pràctica.

Podem generar doncs, el mínim residu possible i el mínim impacte mediambiental en els materials que utilitzem. Un impacte tan considerable com el que generem en la fabricació d’un producte relativament nou com és el paper de vàter,  fa pensar. És realment necessari? Perquè…no és sempre més net rentar amb aigua que fregar amb paper sec? El famós paper de vàter

Us invito a explorar el món d’alternatives possibles al paper d’un sol ús i us deixo aquí un vídeo il·lustratiu .

Laia Riart i Soler – Zero Residu