PER QUÈ NINGÚ PARLA DE DECREIXEMENT?

El decreixement defensa una societat on l’objectiu del treball sigui satisfer les necessitats de la població, i no pas l’acumulació de béns i riquesa.

Transició ecològica, economia verda… A tots ens sonen aquestes o altres expressions semblants; són aquelles que acostumem a sentir quan els dirigents polítics parlen sobre com faran front a la crisi climàtica. Ara bé, decreixement és un terme que rarament esmenten en els seus mítings. Això suposaria admetre que cal reduir el nivell de producció i consum per disminuir les emissions prou per aturar l’escalfament global, cosa poc sensata si el que es vol és el suport de les empreses.

Però en què consisteix el decreixement? Bàsicament exigeix que aquells sectors que perjudiquen més el medi ambient i, per tant, els humans, redueixin la seva activitat; en certs casos fins a parar-la completament. Així, sectors com el del petroli, l’aeronàutic, el carni o el de la publicitat serien els majors afectats.

Com recuperaríem, doncs, tots els llocs de treball perduts? En un programa de decreixement ben organitzat sorgirien noves feines. Per exemple, si desaparegués la indústria petroliera, els seus treballadors obtindrien noves feines, ara relacionades amb les energies renovables.

Òbviament això hauria d’anar lligat a una reducció dels nivells de consum, ara desorbitats. La nostra és una societat cada cop més consumista, on les empreses, a través de la publicitat, ens animen a buscar la felicitat en la compra desbocada i innecessària de productes.

 

Com que consumiríem menys productes també n’hauríem de produir menys. Caldrien menys hores laborals i tindríem més temps lliure per dedicar-lo a la vida familiar i social, les tasques de cures i l’oci. Decréixer vol dir, doncs, tornar a valorar la importància de la interacció social, com també replantejar l’oci -ara basat en el consum-.

Finalment, el decreixement és totalment contrari a la globalització i centralització. Hem d’aprofitar més els productes locals i apostar per la conservació de les zones rurals davant del constant creixement de les grans ciutats. Aquest procés, tal com explica Carlos Taibo a “El decrecimiento explicado con sencillez”, portarà a la reaparició de fórmules de democràcia directa i autogestió.

La transició cap al decreixement seria igual per a tothom? Un canvi d’aquest tipus sense igualtat econòmica i social no podria funcionar de cap manera. Si s’apliqués hauria d’anar acompanyat d’importants mesures socials per no deixar ningú enrere. Una renda bàsica universal, per exemple, en podria ser una. Aquesta consisteix en una remuneració mensual del govern a tots els habitants del país, sense tenir en compte la seva situació socioeconòmica, amb l’objectiu de garantir una vida digna per a tothom.

En definitiva, el decreixement defensa una societat on l’objectiu del treball sigui satisfer les necessitats de la població, i no pas l’acumulació de béns i riquesa.

Carla Güell ( @cguell_05 )

_ _ _ _

Per més articles sobre acció ecologista:

L’acord de París: una promesa lluny de ser complerta

És just el model de mobilitat actual? (I per què no)

El fracàs de la COP25

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns! 

EL QUE NECESSITES A un sol clic