La rectorràgia crònica la podem definir com a petites pèrdues de sang per l’anus de manera recurrent, en la majoria de les ocasions es deu a lesions anorectals. Per aquest motiu el diagnòstic es pot establir amb una història clínica adequada i una exploració física que inclogui una exploració anal, tacte rectal i anuscòpia.
Dins de les lesions anorectals destaquem:
Les hemorroides internes sagnen amb freqüència, normalment es tracta de petites pèrdues de sang vermella que recobreix la superfície de la femta o taca el paper sanitari.
El símptoma principal de la fissura anal és el dolor a l’anus durant i després de la defecació. L’hemorràgia és en general exigua, en forma d’unes gotes o estries de sang sobre la femta.
Els pòlips i carcinomes rectals són les lesions que més sovint produeixen hemorràgia d’origen rectal. En aquest cas la sang pot acompanyar la femta o anar barrejada amb el contingut fecal.
Encara que les lesions anorectals siguin la causa més freqüent de rectorràgia, altres entitats del tracte gastrointestinal baix també poden cursar amb rectorràgia. Entre elles enumerarem la diverticulosi, els pòlips i el carcinoma de còlon. En la majoria dels casos amb la pràctica d’una colonoscòpia es diagnostica.
Les hemorroides i la fissura anal solen tenir una bona resposta al tractament mèdic, però en alguns casos requereixen tractament quirúrgic. Les hemorroides es tracten mitjançant l’extirpació dels paquets hemorroidals; i en les fissures anals la cirurgia consisteix en la incisió de l’esfínter anal intern, un procediment quirúrgic molt poc agressiu que facilita la seva curació.
Pel que fa als pòlips i tumors rectals cal extirpar-los, sigui en fer la colonoscòpia o sigui amb una cirurgia posterior.
Com a resum direm que l’hemorràgia crònica es deu en la majoria de les ocasions a lesions anorectals, lesions que gairebé sempre es poden diagnosticar a la mateixa consulta. Si l’exploració és negativa, cal sol·licitar una colonoscòpia.
Cal destacar que la presència d’una patologia anorectal no exclou de cap manera la coexistència d’una altra lesió en el tracte gastrointestinal.
Per aquest motiu s’aconsella l’estudi de tot el còlon en qualsevol pacient amb més de quaranta anys que consulti per rectorràgies.
És aconsellable la visita per part del cirurgià en aquestes patologies pel seu adequat tractament.