En una íntima reflexió sobre l’acte de mostrar l’estima cap a les petites coses, pot ser que la por ens acorrali. Debades, i desafortunadament, valorar les ínfimes espurnes que farceixen el tram d’il·lusió, pot ser motiu adés d’incomprensió o indiferència; adés de mofa i escarni. Tota ànima sensible que s’expressa conviu amb una (doble) valerosa responsabilitat: plasmar un esguard que imprimeix segell d’unicitat i que, alhora, s’ensenyoreix (vegi’s aquí la provada valentia de l’esperit imaginatiu). Per si travessar el mirall de la idea i reflectir-lo en obra artística no fos prou, concebre una producció implica, també, descloure els ulls per les engires de la consciència: el creador veu, mira i observa les coses. Així ho demostra Dionís Baixeras Verdaguer, artista plàstic nascut a Barcelona a mitjan segle XIX i mort a la mateixa ciutat, abans de la segona meitat de la centúria del XX. No es baladí destacar el blau que inunda l’hàlit marí d’algunes de les seves obres, ni tampoc és brèvol ressaltar la parquedat que acompanya una fèrria sensació religiosa a flor de representació: un doll d’espiritualitat que serà empara, per a ell. Però, si una cosa crida l’atenció amb escreix, és la seva capacitat d’escrutini dels racons de la seva natal Barcelona, una bella (i vella) metròpoli els carrers de què s’erigeixen en font d’inspiració. Podríem considerar el treball d’aquest mestre com una empremta que destil·la, en efecte, la vàlua de contemplar uns racons que li són cosa fina: la flor i nata de les representacions de la ciutat comtal — particularment, quant a les litografies — semblen ser carrerons que desprenen un alè d’on la vida al barri no es despinta de la memòria, embafats de cartells i eclipsats per la llum. Així, aquest artista impregna la seva composició d’uns colors que tenyeixen el valor d’estimar els petits detalls de la vida: angles on reposa la pau d’existir.
Marta Mitjans Puebla

Representació de la Capella Reial de Barcelona, per Dionís Baixeras i Verdaguer, 1908. Imatge extreta de: https://www.monestirs.cat/monts/bcn/cbn02mere.htm (data de consulta de l’enllaç: 04.04.2022).