Roger Guillem

Roger Guillem, artesà de la fusta, crea estructures d’equilibri, tòtems, bancs, taules, vaixells simbòlics i acaba de crear un banc de paridatge que sembla sortit orgànicament de la mare terra.

Roger, ets artesà o fuster? 

No soc fuster, és un ofici molt seriós. Treballo l’estat primari de la fusta, el troc directament. 

Des de quant fa que treballes amb la fusta? 

Amb la robinia pseudoacacia ja tenim una relació de sis anys!

Tens formació en… 

He cursat el títol superior en Disseny industrial a l’Elisava i la Llicenciatura en escultura per la UB. I estic en aprenentatge constant, que no deixa de ser formació a través de l’experiència. 

Les teves creacions són funcionals o escultòriques? 

A la fusta, sempre li procuro donar funcionalitat, però són conceptes relacionats. 

L’escultura, en el seu origen, tenia una funcionalitat ritual, màgica, invocativa… 

De les peces que hi ha al teu Instagram @roger_guillem, la que més m’ha agradat és el banc deparidatge. Com és que el vas crear? 

El primer banc que vaig fer va ser un encàrrec d’una amiga que és doula. Va demanar-me que en fes un perquè els avantatges dels parts naturals són una realitat. El tipus de naixement d’un nadó és clau pel desenvolupament del nen i futura persona. 

Crec que es podria patentar! 

El banc de paridatge és un element que sempre ha existit en moltes cultures populars, no és invenció meva. Aquesta era la manera de parir antigament. 

T‘agradaria comercialitzar-lo? 

Per salvar l’artesania i donar-li el valor que es mereix, no hi hauria d’haver intermediaris, ni terminis d’entrega, ni grans encàrrecs. Quan es comercialitza una cosa, acostuma a haver-hi tots aquests elements i l’artesania passa a convertir-se en una feina mecànica.

I si algú vol fer-te un encàrrec?

Que em contacti (Insta: @roger_guillem) i veiem si és possible. 

A part de la fusta, has treballat altres matèries? 

Amb tot el que està l’abast i, preferiblement, materials no sintètics. 

Si estigués a les teves mans, posats a somniar ben alt, quin projecte t’agradaria crear artesanalment? 

Petits habitacles autosuficients a l’abast de tothom. El que està passant amb la habitatge és una vergonya. 

Observant les teves peces, és evident que treballes amb els arbres, són com la teva “marca”. Quina relació tens amb els arbres? 

Sento un respecte absolut. Els arbres ho són tot, signifiquen molt. 

Us explico una anècdota? 

Endavant!

Ma mare m’explicava que de petita es posava parada en una branca, com si fos un ocellet, i defecava des de l’alçada, fent esclatar el riure a totes les amigues. Mira si se’n poden fer de coses als arbres! 

Ha, ha, ha! Gràcies, Roger, i continua creant!

A vosaltres!