SABEM EL QUE ESCOLTEM?

El mes passat a Banyoles es va celebrar el carnestoltes, on, quan vam sortir de festa, vam sentir algunes cançons les lletres de les quals tenien continguts que ens van semblar bastant desencertades per l’ocasió. Per això avui hem decidit plantejar-vos aquesta qüestió: Creieu que quan escoltem música en general ens fixem i preocupem pel seu significat? Als actes públics com el carnestoltes, haurien de sonar aquestes peces?

Les cançons que escoltem formen part de la nostra educació? Des de petits sentim desenes de lletres de desenes de cançons diferents, de les quals a mesura que ens fem grans cada vegada entenem més el seu significat. Això pot afectar a la nostra manera de pensar? Si una cançó té un missatge masclista, els nens o adolescents que l’escoltin tindran més possibilitats de discriminar a les dones en ser adults que els que no ho facin?

Des del nostre punt de vista creiem que a vegades podem arribar a subestimar influències com els llibres, revistes, pel·lícules, anuncis televisius… fins al punt que pensem que aquests no tenen res a veure amb la nostra manera de ser, quan en realitat pensem que hi tenen un paper més important del que ens pensem.

Perquè enteneu millor a quina mena de cançons ens referim us en deixem un exemple:

Estoy enamorado de cuatro babies // Siempre me dan lo que quiero // Chingan cuando yo les digo // Ninguna me pone pero // Dos son casadas // Hay una soltera // La otra medio psycho y si no la llamo se desespera

La primera se desespera // Se encojona si se lo hecho afuera // La segunda tiene la funda // Y me paga pa’ que se lo hunda // La tercera me quita el estrés // Polvos corridos, siempre echamos tres // A la cuenta de una le bajo la luna

Tú tienes tú mi cuenta de banco y el número de la Master Card // Tú eres mi mujer oficial // Me tiene enamorado ese culote con ese pelo rubio // Pero tengo otra pelinegra que siempre quiere chichar // A veces hasta le llega al estudio // La peliroja chichando es la más que se moja // Le encojona que me llame y no lo coja // Peleamos y me bota la ropa y tengo que llamar a cotorra pa’ que la recoja // Tengo una chiquitita nalgona con el pelo corto // Me dice papi vente adentro, si me preña

A todas yo quiero darle // Me tienen bien confundio // Ya no sé ni con cuál quedarme // Y es que todas maman bien // Todas me lo hacen bien // Todas quieren chingarme encima de billetes de cien // Me tienen en un patín // Comprando en San Valentín // Cuatro chimbitas // Cuatro personalidades // Dos me hablan bonito // Dos dicen maldades // Diferentes nacionalidades // Pero cuando chingan gritan todas por iguales

Aquí la podeu escoltar:

Bé, aquesta vegada no analitzarem la lletra de la cançó gaire a fons, però creiem que és fàcil d’advertir el caràcter masclista que té, ja que parla de les dones com si fossin objectes i com si les seves úniques virtuts es trobessin en el físic.

Creiem que les persones que es dediquen a escriure cançons que arriben a ser tan exitoses com ho va ser aquesta, han de ser conscients de la responsabilitat que això suposa, i donar uns missatges anteriorment una mica reflexionats per tal de no ofendre o discriminar a algú amb les seves lletres.

Carla Güell i Victor Robinson – Our generation