En ple moment de no saber què mirar a Netflix, va caure a les meves mans Tallar per la línia de punts, una sèrie d’animació italiana de Zerocalcare. 6 capítols d’un quart d’hora on en Zero, un dibuixant que s’imagina la seva consciència en forma d’armadillo, ens explica episodis de la seva vida durant un viatge, però, n’hi ha un de principal: l’Alice, una noia que coneix als 17 anys de la que s’enamora completament.
La màgia, per mi, recau que tot ens ho explica el protagonista. Estem condicionats per la seva perspectiva al nivell que les veus de la resta de personatges (menys la de la seva consciència) són la seva. Això té un sentit, i és que és ell literalment explicant-nos la història, com quan estàs amb les amigues fent un cafè i poses paraules en boca d’algú; continua sent la teva veu la que parla.
Amb aquesta sèrie em va passar una mica també com amb Normal People de Sally Rooney (algun dia tocarà parlar-ne també). No tenen res a veure, però totes dues són històries de persones que son incapaces de relacionar-se per la por a parlar i de dir el que senten. Més o menys a tots ens ha passat aquesta història de que t’agrada algú i molt temps més tard t’assabentes que tu també li agradaves i que mai va passar res o bé per por i bé perquè no vau coincidir en la línia temporal, i Tallar per la línia de punts també va d’això.
La conclusió acaba sent la sensació que tothom ha sabut tallar correctament per la línia de punts i tu t’has passat moltes més vegades de les permeses.
tallar tallar tallar tallar
Júlia Bosch Juanola, @juuliabj_
secció Refent l’argument
VOLS COL·LABORAR?
T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?
Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns!
Reportatges i Articles
Segueix-nos!
