Ten (2002)

El cinema dels matisos – Ten (2002)
Drama, 2002
Direcció: Abbas Kiarostami
Amb: Mania Akbari, Amina Maher i Kamran Adl.

Pot veure’s a Filmin.

La Dolors Bramon diria allò que hi ha moltes societats (el poble amazic, els governs autònoms del Kurdistan o el setge palestí) que comparteixen molt més amb Banyoles del que ens pensem. Ten (2002) de Kiarostami n’és un exemple en forma de film d’autor per veure durant les vacances de Nadal.

La pel·lícula filma 10 converses dins un cotxe enregistrades en 48 h. Tot a través de dues càmeres fixes. Hi ha actors professionals i no professionals, ficció i improvisació i una mà de cotxes i personatges que podrien ser perfectament de la Banyoles dels 2000 on els avis et venien a buscar a l’escola i et deixaven en custòdia al cotxe en doble fila mentre anaven a fer encàrrecs.

És una pel·lícula difícil, de plaer desafiant, que t’infiltra a moments molt importants de la vida quotidiana d’una sèrie de persones. Tot i que per format s’assembla a Taste of Cherry (1997), també de Kiarostami i Palma d’Or, la pel·lícula s’acosta molt més a l’autoficció de Jonas Mekas o a David Perlov.

I és que la pel·lícula brilla moltíssim per la seva simplicitat tècnica. No hi ha música, no hi ha doblatge, no hi ha (gaire) edició ni llums ni decorats ni permisos ni estructura ni set. Hi ha poc cinema de l’espectacle i el recordatori que el cinema no és un joc de qui fa el foc artificial més gran sinó que és l’avi que explica el millor conte abans d’anar a dormir.

Guillem Lloret i Triola
@lloretitriola